Digueu-li Catalunya: diferència entre les revisions

El treball proposa la generalització de l'ús del terme ''Catalunya'' per al conjunt de laterritoris naciódels catalana[[Països Catalans]], i planteja estratègies de recuperació i reconstrucció nacional basades en la interacció entre centre i perifèria.

''Digueu-li Catalunya'' ha estat reeditat diverses vegades d'ençà de la seva primera aparició, que va tenir el títol ''És molt senzill: digueu-li Catalunya''<ref>[http://www.viscalaterra.com/bibliografia.html Coberta del llibre ''És molt senzill: digueu-li Catalunya], a la bibliografia del col·lectiu '''Visca la terra'''</ref>, i és un dels textos clau del debat ideològic independentista.{{cal citació|data=novembre de 2013}} La seva publicació va ser objecte de múltiples crítiques, favorables i contràries, en diversos mitjans. Aquesta primera acollida del llibre, diversa, és resumida en les seves edicions posteriors.

Un dels referents immediats d'aquest text és el treball de [[Joan Fuster]], qui impulsava en el seu assaig ''[[Qüestió de noms'']] l'ús del terme compost ''Països Catalans'', tot expressant que l'ideal fóra la denominació de ''Catalunya'' per denotar tota la nació catalana.

La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant ''Catalunya''. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] es referia a ''tota la Catalunya'' com a agrupació de la ''Catalunya continental'' i la ''[[Illes Balears| Catalunya insular]]'', tal com recull [[Gregori Mir]] en el llibre ''[[Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca]]''.