Nizwa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Retiro informació sense referències
Línia 3:
 
[[Fitxer:Nizwa (7).jpg|thumb|Nizwa, general]]
Abans de l'[[islam]] la ciutat fou la seu dels prínceps locals [[al-Djulanda]]. Va mantenir importància durant segles sent progressivament suplantada per [[Rustak]] i per [[Masqat]], però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura [[ibadita]]. El segon imam ibadita al-Warith, va morir a Nizwa, ofegat en una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. [[Al-Mukadasi]] l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país junt amb [[Masqat]], [[Sawhar]] i [[Djulfar]]. [[Al-Idrisi]] l'esmenta sense donar detalls; [[Yaqut al-Hamawí]] al segle XII diu {{Citació necessària|data=novembre de 2012}}que era el centre d'una regió muntanyosa amb nombroses viles dependents algunes força grans, i totes dominades per l'ibadisme. Sota els [[nabhànides]] la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins al inici del segle XVII quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també altres com els Banu Hina i fins i tot els [[Al Bu Said]].
 
Abans de l'[[islam]] la ciutat fou la seu dels prínceps locals [[al-Djulanda]]. Va mantenir importància durant segles sent progressivament suplantada per [[Rustak]] i per [[Masqat]], però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura [[ibadita]]. El segon imam ibadita al-Warith, va morir a Nizwa, ofegat en una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. [[Al-Mukadasi]] l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país junt amb [[Masqat]], [[Sawhar]] i [[Djulfar]]. [[Al-Idrisi]] l'esmenta sense donar detalls; [[Yaqut al-Hamawí]] al segle XII diu {{Citació necessària|data=novembre de 2012}}que era el centre d'una regió muntanyosa amb nombroses viles dependents algunes força grans, i totes dominades per l'ibadisme. Sota els [[nabhànides]] la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins al inici del segle XVII quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també altres com els Banu Hina i fins i tot els [[Al Bu Said]].
 
[[Fitxer:Nizwa8.jpg|thumb||El castell de Nizwa]]
El primer occidental que la va visitar fou Wellsted el 1835. El 1913 les tribus, malcontentes amb el [[sultanat de Masqat|sultà de Masqat]], van proclamar imam a Salim ibn Rashid al-Kharusi que va tenir el suport de les confederacions tribals dels [[Ghafiris|al-Ghafiri]] i els [[hinawis|hinawi]]; Nizwa va quedar sota el seu control; els imams la van conservar fins el 1955 quan les forces britàniques en nom del sultà [[Said ibn Taymur]], la van ocupar. L'expedició va arribar fins a [[Buraimi]]. Entre 1957 i 1959 els seguidors de l'imam es van revoltar amb suport saudita i dels nacionalistes àrabs d'Egipte i Nizwa va estar en poder dels rebels fins el 1959 quan fou ocupada altre cop pels britànics.
 
La descripció de Wellsted es podia aplicar encara a la ciutat abans del 1975; després va començar a canviar ràpidament mercès al petroli i a les inversions, com una autopista de dos carrils que la connecta amb Masqat, un hospital, un col·legi tècnic, col·legi de ciències aplicades, universitat, i academiaacadèmia d'entrenament militar de la Policia. S'han construït alguns hotels i s'ha desenvolupat el turisme. Prop de la població hi ha el Falaj Daris ([[patrimoni de la Humanitat]]), el falaj més gran d'Oman que aporta l'aigua a la ciutat i rodalies; altres falajs destacats a la zona son al-Ghantuq i Dhoot.
 
==Bibliografia==