Bell-lloc d'Urgell: diferència entre les revisions

Bell-lloc d'Urgell és un poble de la comarca del [[Pla d'Urgell]], situat a l'extrem occidental de la Plana d'Urgell, a 196 metres damunt el nivell del mar i a 14 Km.km de la ciutat de [[Lleida]], amb la qual es troba molt ben comunicat. Avui dia, la seva població és de 22552.255 habitants.

El seu terme té una extensió de 34,90 km², i està envoltat al nord pels termes de [[Bellvís]] i [[Vilanova de la Barca]]; al sud, pels de [[Torregrossa]] i [[Elsels Alamús]]; a l'est, pels de [[Sidamon]] i [[Elel Palau d'Anglesola]] i a l'oest, pels d'[[Alcoletge]] i [[Elsels Alamús]].

Bell-lloc d'Urgell i el seu terme municipal hahan estat un lloc de pas des de temps immemorials. Els primers rastres humans localitzats són de la primera edat del ferro i arriben fins a l'època romana.

El nucli antic es configurà al voltant de l'actual carrer Major, que és on trobem les cases més antigues del poble: cal Codina, ca la Fam, cal Pubill... Del carrer Major partien el carrer de la Costereta, el carrer de la Bassa, i també els carrerons estrets que comunicaven amb el carrer del Forn i amb el que més tard seria el carrer del Raval (avui Urgell), que llavors era l'eral del poble.

La dada històrica més antiga en què apareix per primera vegada el nom de Bell-lloc, correspon a l'Ordenació de l'església [[Seu Vella de Lleida|catedral de Lleida]], feta l'any [[1168]], en la qual es fa donació a la mensa episcopal d'aquesta església, de les de Belloloco (Bell-lloc) i d'Avincellon, Alamús..., i en què es determina que llurs habitants hauran d'entregar la quarta part dels [[delme]]s.

El sector important econòmicament i socialment a Bell-lloc ha estat l'[[agricultura]]. El seu terme municipal, fins fa uns 50 anys, quan es construí el Subcanalsubcanal, era bàsicament secà i, per tant, era plantat de [[cereals]], oliveres, [[vinya]] i [[ametller]]s.

La [[fil·loxera]] que a partir de [[1891]] va arribar a [[Catalunya]] va provocar la gairebé total desaparició de la vinya. El seu conreu fou substituït pels ametllers i, més tard, pels cereals, l'alfals, el blat de moro, la remolatxa, i els fruiters.

El segle XX ha estat i és de gran revitalització en tots els aspectes, en bona part gràcies a la construcció del Canalcanal Auxiliarauxiliar d'Urgell o Subcanalsubcanal.

* '''Església de Sant Miquel Arcàngel'''. És d'estil colonial renaixentista, molt semblant al [[neoclàssic]]. Té forma de creu llatina, amb tres naus i una gran [[cúpula]]. Les [[columnes]] estan reduïdes al mínim per tal d'obtenir el màxim de visibilitat i per donar cabuda a més feligresos en els bancs de les dues naus laterals. Beneïda el [[18 de maig]] de [[1952]], fou tota bastida amb totxos, llevat dels tres metres inferiors, que són de formigó i pedra. La seva superfície és de 700 m2m² (35x20), i es troba situada al carrer de la Costereta, al peu mateix de la N-II.

* '''Font del Corroni'''. Font que neix al peu d'un tossal de grava i pedra, al marge esquerre del canal auxiliar d'Urgell o Subcanalsubcanal, i ben a prop de la font de la torre del Poet.

* '''Pineda Municipal'''. L'[[1 d'agost]] de [[1947]], en un espai situat fora de la població, molt a prop del pont del Subcanalsubcanal que hi ha en el camí de Torregrossa, s'inaugurava el que llavors era el nou dipòsit, que serviria per aprovisionar d'aigua el poble de Bell-lloc. Més tard, en els terrenys municipals del seu voltant s'hi van plantar [[pins]] i [[xiprers]], que amb els anys donarien lloc a una zona d'esbarjo, coneguda arreu amb el nom de "La Pineda". Està condicionada per cuinar i té aigua corrent, serveis...