Neoplatonisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit 'un tant' --> 'una mica'
Línia 15:
Un pensador bastant pròxim al neoplatonisme fou [[Plutarc]]. Escriptor sobradament conegut, molt influent en la literatura universal, els escrits de Plutarc foren bàsics, per exemple, perquè el mateix [[Maquiavel]] tingués material de consulta per a escriure ''El príncep''. De fet, Plutarc va ser sempre un gran admirador, com a persona i escriptor, del pensament tant neoplatònic com neopitagòric (i una mica polèmic contra l'[[epicureisme]]).
 
A més a més, també cal mencionar a [[Hipàtia]], una de les poques dones destacables en la filosofia antiga, filòsofa neoplatònica d'un cert prestigi, dona sàvia i erudita, morta en el [[415 aC]] a mans de cristians a [[Alexandria]]. També es poden mencionar Simplici (filòsof neoplatònic, que no cal confondre amb l'altre [[Simplici (bisbefilòsof)|Simplici]], bisbe d'Urgell) i [[Damasci]], els darrers neoplatònics, que veieren amb disgust com l'escola neoplatònica fou prohibida i tancada el [[529 aC]] per ordre de [[Justinià I]]. Donat aquest fet, l'escola neoplatònica es dispersà, i la doctrina de l'escola sobrevisqué durant alguns anys gràcies a alguns pensadors aïllats.
 
Amb el temps, però, les doctrines neoplatòniques trobaren una certa continuïtat a mans de pensadors cristians posteriors, sobretot [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]. Pensadors de la [[patrística]], de l'[[escolàstica]], del [[renaixement]], etc., seguiren algunes de les doctrines neoplatòniques, que llegien amb molt d'interès, si bé les seves interpretacions estaven sempre molt condicionades per les exigències de la religió cristiana.