Moviment nihilista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
FR - INACABAT |
Format referències |
||
Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2013}}
[[File:Repin Nichilista.JPG|thumb|150px|Un estudiant nihilista, per [[Ilià Repin|Ilià Repin]].]]
{{anarquisme}}
El '''moviment nihilista''' va ser un moviment rus en la [[dècada del 1860]]{{CC|data=novembre de 2013}} que va rebutjar totes les autoritats.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=anarchism&searchmode=none Online Etymology Dictionary] s.v. "nihilism"</ref> Es deriva del llatí ''nihil'', que significa "res". Després de l'assassinat del tsar Alexandre II el 1881, els nihilistes foren coneguts a tot Europa com a defensors de l'ús de la violència per tal d'aconseguir un canvi polític.▼
▲El '''moviment nihilista''' va ser un moviment rus en la [[dècada del 1860]] que va rebutjar totes les autoritats.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=anarchism&searchmode=none Online Etymology Dictionary] s.v. "nihilism"</ref> Es deriva del llatí ''nihil'', que significa "res". Després de l'assassinat del tsar Alexandre II el 1881, els nihilistes foren coneguts a tot Europa com a defensors de l'ús de la violència per tal d'aconseguir un canvi polític.
==Història==
Els nihilistes estaven enfadats pel que van descriure com el caràcter abusiu de l'[[Església Ortodoxa|Església Ortodoxa Oriental]] i la monarquia tsarista, i pel domini de l'economia per l'aristocràcia. Encara que el terme nihilista va ser utilitzat per primera vegada pel teòleg alemany [[Friedrich Heinrich Jacobi]],{{CC|data=novembre de 2013}} el seu ús generalitzat es va iniciar amb els [[1862]] amb la novel·la ''[[Pares i fills (per Ivan Turgenev)|Отцы и дети]] (Pares i Fills)'' per l'autor rus [[Ivan Turguènev]]. El personatge principal de la novel·la, [[Pares i fills (per Ivan Turgenev)|Eugene Bazàrov]], qui es descriu com un nihilista, vol educar al poble. Aquesta campanya "anar a la gent - ser la gent" va arribar al seu apogeu en la dècada de 1870, durant el qual es van formar els grups clandestins com el [[Cercle de Txaikovski]], la [[Naródnaia Vólia|voluntat del Poble]] o [[Terra i Llibertat]]. Això es va conèixer com el moviment [[Narodnik]] (populista), els membres creien que els [[serf]]s alliberats només es venien a l'[[esclavitud assalariada]] amb l'inici de la [[Revolució Industrial]], i que les classes mitjanes i altes havien reemplaçat efectivament als terratinents. L'Estat rus va intentar suprimir-los. En les accions descrites pels nihilistes com a [[propaganda pel fet]] van ser assassinats molts funcionaris del govern. El [[1881]] [[Alexandre II de Rússia]] va ser assassinat el mateix dia en què havia aprovat una proposta per convocar una [[Parlament|assemblea representativa]] per considerar noves reformes.
==Context històric==
Almenys des del regnat de [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] ([[1682]]-[[1725]]), moltes persones de l'elit russa estaven fascinats pels èxits tecnològics, artístics i intel·lectuals de l'[[Europa occidental]]:
{{Citació|Durant les dècades de 1820 i 1830 el pensament rus va ser influenciat fortament per diverses onades d'idealisme romàntic alemany i la filosofia de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], ambdós van creixer... el concepte d'identitat nacional diferent i de progrés "inevitable" històrica ... |Wasiolek, 3{{CC|data=novembre de 2013}}}}
Després de la [[guerra de Crimea]] ([[1853]]-[[1856]])
==Referències==
{{
== Bibliografia ==
* Wasiolek, Edward. ''Fathers and Sons: Russia at the Cross-roads''. New York: Twayne Publishers, 1993. ISBN 0-8057-9445-X▼
== Enllaços externs ==
* [http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/21/catalunya/1332354912_186553.html Plana de ''El País''.] Jordi Llovet, 22 de març de 2012. Data de consulta: 20/8/2013. {{ca}}
* [http://theanarchistlibrary.org/HTML/Aragorn___Nihilism__Anarchy__and_the_21st_century.html Nihilism, Anarchy, and the 21st Century.] The Anarchist Library. 2 de març de 2009. Data de consulta: 20/8/2013. {{en}}
▲* Wasiolek, Edward. ''Fathers and Sons: Russia at the Cross-roads''. New York: Twayne Publishers, 1993. ISBN 0-8057-9445-X
[[Categoria: Política]]
|