Moviment nihilista: diferència entre les revisions

Els nihilistes estaven enfadats pel que van descriure com el caràcter abusiu de l'[[Església Ortodoxa|Església Ortodoxa Oriental]] i la monarquia tsarista, i pel domini de l'economia per l'aristocràcia. Encara que el terme nihilista va ser utilitzat per primera vegada pel teòleg alemany [[Friedrich Heinrich Jacobi]],{{CC|data=novembre de 2013}} el seu ús generalitzat es va iniciar amb els [[1862]] amb la novel·la ''[[Pares i fills (per Ivan Turgenev)|Отцы и дети]] (Pares i Fills)'' per l'autor rus [[Ivan Turguènev]]. El personatge principal de la novel·la, [[Pares i fills (per Ivan Turgenev)|Eugene Bazàrov]], qui es descriu com un nihilista, vol educar al poble. Aquesta campanya "anar a la gent - ser la gent" va arribar al seu apogeu en la dècada de 1870, durant el qual es van formar els grups clandestins com el [[Cercle de Txaikovski]], la [[Naródnaia Vólia|voluntat del Poble]] o [[Terra i Llibertat]]. Això es va conèixer com el moviment [[Narodnik]] (populista), els membres creien que els [[serf]]s alliberats només es venien a l'[[esclavitud assalariada]] amb l'inici de la [[Revolució Industrial]], i que les classes mitjanes i altes havien reemplaçat efectivament als terratinents. L'Estat rus va intentar suprimir-los. En les accions descrites pels nihilistes com a [[propaganda pel fet]] van ser assassinats molts funcionaris del govern. El [[1881]] [[Alexandre II de Rússia]] va ser assassinat el mateix dia en què havia aprovat una proposta per convocar una [[Parlament|assemblea representativa]] per considerar noves reformes.

{{Citació|Durant les dècades de 1820 i 1830 el pensament rus va ser influenciat fortament per diverses onades d'idealisme romàntic alemany i la filosofia de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], ambdós van creixer... el concepte d'identitat nacional diferent i de progrés "inevitable" històrica ... |Wasiolek, 3{{CC|data=novembre de 2013}}}}

Després de la [[guerra de Crimea]] ([[1853]]-[[1856]]) No obstant això, els nihilistes russos van rebutjar als liberals d'influència alemanya de la generació de les dècades de 1830 i 1840, denunciant les reformes anteriors com inefectives.{{CC|data=novembre [Citade requerida]2013}} Els dos grups de reformadors es van oposar als conservadors [[eslavòfils]], que buscaven la defensa de les tradicions i els valors establerts. [cita requerida] la novel·la ''[[Dimonis]]'' de [[Fiódor Dostoievski]] de [[1872]] il·lustra dramàticament el conflicte entre aquests tres grups.

{{reflistreferències}}