Revisió del 19:44, 28 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: rgam, cap el {{aC\|200 -> rgam, cap al {{aC\|200 ← Edició anterior		Revisió del 12:18, 14 nov 2013 modifica desfés Schwermut (discussió \| contribucions) 1.296 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:AtaloPergamo.jpg\|thumb\|300px\|<center>Bust d'~~Àtal~~Àttal I de Pèrgam, cap al {{aC\|200}}<br />([[Pergamon Museum]], [[Berlín]]).]] '''~~Àtal~~Àttal I de Pèrgam''' ({{lang-grc/la\|Ἄτταλος Σωτήρ\|Áttalos Sōtḗr\|Attalus Soter}}, llatí: Attălus) fou [[rei]] de [[Regne de Pèrgam\|Pèrgam]] del {{aC\|241}} al {{aC\|197}}. Era fill d’[[~~Àtal~~Àttal (germà de Filèter)\|~~Àtal~~Àttal]], germa de [[Filèter de Pèrgam\|Filèter]] i d’[[Antioquis (mare d'~~Àtal~~Àttal I de Pèrgam)\|Antioquis]] filla d’[[Aqueu (pare d'Antioquis)\|Aqueu]]. Va succeir en el tron al seu cosí [[Èumenes I de Pèrgam\|{{nowrap\|Èumenes I}}]]. Fou el primer que es va enfrontar als [[gàlates]] sobre els que va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei. Una escultura representant la victòria fou col·locada a l’[[Acròpoli]] d’[[Atenes]]. Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els [[selèucides]] i el {{aC\|229}} va derrotar a [[Antíoc Hierax\|{{nowrap\|Antíoc Hierax}}]], que era aliat dels gàlates i que després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'~~Àtal~~Àttal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis ([[Cària]]), gàlates i capadocis ({{aC\|227}}). El {{aC\|226}} es va apoderar d'extenses regions de [[Regió de Frígia\|Frígia]] a l'oest del [[muntanyes del Taure\|Taure]]. El {{aC\|225}} el nou rei selèucida, [[Seleuc III Ceraune\|{{nowrap\|Seleuc III Ceraune}}]] (o Sòter) va enviar un exercit sota el comandament del seu oncle [[Andròmacos (pare d'Aqueos)\|Andròmac]], però aquest exèrcit fou derrotat i Andròmac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota [[Antíoc III el gran\|{{nowrap\|Antíoc III el}} gran]], [[Aqueos]] (Aqueu) fou enviat contra [[Pèrgam]] ({{aC\|222}}) i va derrotar a ~~Àtal~~Àttal, deixant reduït el seu regne als límits del {{aC\|228}}. El {{aC\|220}} va esclatar la guerra entre [[Rodes]] i la ciutat de [[Bizanci]] i ~~Àtal~~Àttal es va posar del costat dels bizantins però no fou de cap ajut apreciable. El {{aC\|218}} amb l'ajut de mercenaris gàlates va recuperar algunes ciutats d’[[Eòlia (regió grega)\|Eòlia]] però en mig de victòries generals l'exèrcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar als gàlates que no van voler seguir. El {{aC\|216}} es va aliar a {{nowrap\|Antíoc III el}} gran contra Aqueu. El {{aC\|211}} es va incorporar a l'aliança de Roma amb la [[Lliga Etòlia\|{{nowrap\|Lliga Etòlia}}]], contra [[Filip V de Macedònia\|{{nowrap\|Filip V de}} Macedònia]] i la [[Lliga Aquea\|{{nowrap\|Lliga Aquea}}]]. El {{aC\|209}} fou nomenat pretor de la {{nowrap\|Lliga Etòlia}} juntament amb [[Pírries]] i al {{aC\|208}} es va reunir amb una petita flota al romà [[Publi Sulpici Servi Galba Màxim\|Sulpici]]. Després d'una victòria a [[Egina (illa)\|Egina]] el {{aC\|207}} va assaltar [[Peparethos]], va conquerir [[Oreos]], i tot seguit [[Opos]]. Estava a aquesta ciutat quan casi be va caure presoner de {{nowrap\|Filip V}}. Al assabentar-se que el rei [[Prúsies I\|{{nowrap\|Prúsies I de}} Bitínia]] havia envaït el regne va retornar apressuradament. El {{aC\|205}}, per una interpretació dels [[llibres sibil·lins]], els romans van enviar una ambaixada a Àsia per emportar-se a la Mare Idea (la [[Gran Mare Frígia]] dels deus) que era a [[Pessinos]]. ~~Àtal~~Àttal els va rebre i els va donar la pedra que era el símbol de la deessa. A la pau general del {{aC\|204}}, Prúsies i ~~Àtal~~Àttal i van quedar inclosos, el primer com aliat macedoni i el segon com aliat romà. Quan la guerra va esclatar entre {{nowrap\|Filip V}} i Rodes, ~~Àtal~~Àttal va prendre partit per l'illa, i es va aliar a [[Egipte]], [[Quios]], [[Cízic]] i [[Bizanci]], i com a conseqüència l'any següent ({{aC\|201}}) va esclatar la guerra oberta. En la batalla naval que es va lliurar en aigües de Quios no hi va haver un vencedor clar, però la flota dels rodis fou derrotada enfront de [[Milet]] (es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se); els macedonis van desembarcar a Milet, van assolar el regne de Pèrgam i van avançar cap a la capital, ciutat que no van poder ocupar i finalment els macedonis van anar a passar el hivern a [[Cària]]. El {{aC\|200}} ~~Àtal~~Àttal, invitat pels atenencs, va anar a [[Atenes]], on se li van tributar honors. Es va crear una nova tribu anomenada [[Atalis]] (Attalis) en honor seu. Una ambaixada romana era a la ciutat i es va declarar formalment la guerra a {{nowrap\|Filip V}}. El mateix any va intentar aixecar el setge a que els macedonis i els seus aliats sotmetien a [[Abydos]], però sense èxit. En la campanya del {{aC\|199}} va actuar en unió dels romans tant en la flota com en l'exèrcit de terra. Les forces combinades van ocupar [[Oreos]] a [[Eubea]] però va haver de retornar a Àsia on {{nowrap\|Antíoc III}} atacava [[Regió de Frígia\|Frígia]]. Antíoc va haver de renunciar al atac i retirar les tropes sota pressió de Roma. Línia 23: El hivern del {{aC\|198}} el va passar a Egina i a la primavera del {{aC\|197}} va assistir a una assemblea a [[Tebes (Grècia)\|Tebes]] amb la intenció de separar als [[beocis]] de l'aliança amb Macedònia. Essent a Tebes va patir una [[apoplexia]] i fou portat a Pèrgam on va morir amb {{anys\|72}} i després de 44 de regnat. Es considerat defensor de les arts i les ciències, i un governant just i fidel aliat. Amic generós i un bon pare i espòs. La seva dona es deia [[Apol·lònies]] (o Apol·lonis) i amb ella va tenir quatre fills: [[Èumenes II de Pèrgam\|{{nowrap\|Èumenes II}}]] que el va succeir (197-159), [[~~Àtal~~Àttal II de Pèrgam\|{{nowrap\|~~Àtal~~Àttal II Filadelf}}]] (159-139), [[Filèter (príncep)\|Filèter]] i [[Ateneu de Pèrgam\|Ateneu]]. {{Commonscat\|Attalus I}}

Àtal I de Pèrgam: diferència entre les revisions