Apabhramsha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Apabhraṃśa''' són els dialectes que es desvien de la normativa de la [[gramàtica]] [[sànscrit]]a. El terme és utilitzat pels gramàtics sànscrits des de [[Patanjali]], ''{{lang|sa|[[wikt:अपभ्रंश#Sanskrit|apabhraṃśa]]}}'' vol dir literalment en [[sànscrit]] «corrupte» o «llengua no-gramatical». El terme s'utilitza per designar els dialectes que formen la transició entre les llengües de l'Alta Edat Mitjana i les llengües modernes, en un període comprès entre els segles VI i XIII, malgrat que alguns estudiosos fan un ús més estricte per referir-se al període de transició <ref>Shapiro, Michael C. ''Hindi.'' ''Facts about the world's languages: An encyclopedia of the world's major languages, past and present'' Ed. Jane Garry, and Carl Rubino: New England Publishing Associates, 2001 {{en}}</ref>, incloent-hi el període més recent de les [[llengües indoàries mitges|llengües indoàries mitjanes]].
La paraula ''pràcrit'' (que inclou [[pali|pāli]]) és utilitzada per indicar els dialectes populars de l'Índia parlats fins als segles IV a VIII, però alguns estudiosos utilitzen el terme pràcrit durant tot el període [[llengües indoàries mitges|indoari mitjà]]. Les llengües indoàries mitges es van transformar gradualment en apabhraṃśas que es van utilitzar fins al segle XV. Els apabhraṃśas van evolucionar en llengües modernes que actualment
Una part important de la literatura apabhraṃśa s'ha trobat a les biblioteques jainistes. Mentre que [[Amir Khusro]] i [[Kabir]] escrivien en una llengua similar a l'hindi modern, molts poetes, especialment en regions que encara estaven governades per reis hindús, seguien escrivint en apabhramsha. Alguns autors en apabhraṃśa són: [[Sarahapad]] de Kamarupa, [[Devasena]] de [[Dhar]] (s.IX), [[Pushpadanta]] de Manyakheta (s.IX), [[Dhanapal]], [[Muni Ramsimha]], [[Hemachandra]] de Patan o [[Raighu]] de [[Gwalior]] (s.XV). Un exemple primerenc de l'ús de l'apabhraṃśa el trobem en el ''Vikramorvashiyam'' de [[Kālidāsa]], en el que Pururava pregunta als animals del bosc sobre la seva estimada desapareguda.
| |||