Obre el menú principal

Canvis

6 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
'''Lahej''' (variants '''Lahedj''', '''Lahdj''', '''Lahidj''') és una ciutat del [[Iemen]], capital de la [[governació de Lahej]], a uns 40 km al nord-est d'[[Aden]], entre dos afluents del [[Wadi Tuban]] (el riu de Lahej), el [[Wadi al-Kabir]] i el [[Wadi al-Saghir]]. Situada en una zona fèrtil i ben regada per un complex sistema de canals i pous <ref> A. M. A. Maktari, Water rights and irrigation practices in Lahdj</ref>, amb producció de dàtils, cereals i llegums. Durant l'època comunista, amb ajut de la [[Unió Soviètica]], es va introduir el cultiu del cotó. La seva població actual és d'uns 25.000 habitants. La ciutat és anomenada també al-Hawra
 
Des de l'inici de l'època islàmia el Lahej i [[Abyan]] formaven una regió al nord i nord-oest d'Aden. la línia de separació de Lahej i Abian era una línia recta cap al nord d'Aden i va conservar aquestosaquests límits fins al segle XIX quan el sultà va ocupar el territori de la tribu dels [[Subayha]] (entre Lahej i [[Bab el-Mandeb]]) que des de llavors formaren part del sultanat de Lahej.
Lahej fou capital de la ''muhafazah II'' de la [[República Popular del Iemen del Sud]] (des de [[1970]] [[República Popular i Democràtica del Iemen]]). Units el [[Iemen del Nord]] i el [[Iemen del Sud]] el [[1991]], va romandre capital d'una governació amb límits similars.
 
==Història==
El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de l'silamitzacióla islamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins elal 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, pero els mànides van conservar el poder com a vassalls fins elal 1080/1801 quan va morir al-Sulayhi. Llavors el fill d'aquest, al-Mukarram Ahmad va reclamar la regió i va instal·lar a Aden i les regions veïnes als germans al-Abbas i al-Mansur, de la dinastia [[zuràyida]], recompent-sant així els seus servis a la causa ismaïlita. Van restar al poder fins a l'arribada dels [[aiubites]] el 1173. Lahej, Aden i la resta del Iemen va passar als aiubites que hi van governar del 1173 al [[1228]]. Llavors van governar els [[rassúlides]] (1228-1454) i els [[tahírides del Iemen]] (1454-1547). El sultà tahírida Amir ibn Abd al-Wahhab va demanar ajut als [[mamelucs]] egipcis contra els portuguesos, i el sultà [[Qànsawh al-Ghawrí]] (1501-1516) va enviar una flota manada per Husayn al-Mushrif, que va conquerir gran part del Iemen. Quan els otomans van conquerir Egipte (1517) la feina al Iemen ja estava en marxa. El [[1538]] el governador turc de Kulzum, Sulayman Pasha, amb una flota, va conquerir Aden que va ser turca fins elal [[1635]] quan van haver d'abandonar el Iemen davant els imans [[zaydites]].
 
== Sultanat de Lahej ==
Els abdalites són els habitants del Iemen que viuen aal l'entornvoltant de Lahej. És un nom col·lectiu però no estrictament una tribu, que fou agafat a partir del [[1732]] quan el xeic Fadl ben Alí ben Salah ben Sallam ben Alí al-Sallami al-Abdali es va apoderar de Lahej que pertanyia a l'imam [[zaidita]] del Iemen. Va fundar la
'''dinastia dels Abdali''' i el seu nom es va estendre als habitants de la zona que pertanyien a diverses trribus. Segons el [[rasúlida]] Al-Ashraf a la ''Turfan al-ashab'', els abadil (abdali) eren un clan descendent de Khawlan ben Amr ben Alhaf ben Qudaa. Foren part de la confederació dels yafii i la família Al-Sallam tenia representació a Khanfar (en territori dels yafii) i a Mukha ([[Mokha]]); llavors el país de Lahej estava poblat majoritàriament pels asabih descendents d'Asbab ben Amr, que era un descendent al seu torn d'Himiar al-Asghar; la resta pertanyia a tribus del grup qahtànida com els adjalim, els djahafil, els yafii, elks akarib ([[akrabi]]), els hawashib ([[hawshabi]]) i els [[amiri]], de les quals les tres darreres es van independitzar i els demésaltres van formar els abadil (abdali). La capital fou Al-Hawta i la residència del soldà fou Lahej.
 
La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del [[1732]] al [[1967]], primer sota nominal sobirania otomana alternada amb períodes de d'independència, i des del [[1918]] sota protectorat britànic. Els abdali van cedir als britànics el 1838 un territori on es va establir la [[colònia d'Aden]]. Fou el més important dels estats del [[Protectorat Occidental d'Aden]] i un dels principals dins la [[Federació d'Aràbia del Sud]].
 
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent de l'imam [[zaidita|zaidites]] de Sanaa al Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej i no va reconèixer ala l'imam Mansur Husayn ibn Kasim (+1740); es va aliar al xeic de la tribu dels Yafi i es va apoderar d'Aden. Des de eldel [[1732]] va agafar el títol de sultà. El sultanat abraçava el país de l'[[Abyan]] i el Lahej propi.
 
Enfrontat després als antics aliats Yafi els va expulsar però en la guerra que va seguir contra aquestosaquests, va acabar mort el [[1742]]. El va succeir el seu fill Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753 que va donar el govern d'Aden a un esclau probablement un eunuc. El [[1753]] el sultà fou assetjat durant cinc mesos a Aden pel xeic dels Hudjriya, Abd al-Rabb, que es va retirar a canvi de diners. A finals del segle XIX el sultà Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali (1777-1792) va ocupar el país del [[Subayha]], que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat. Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali (1792-1827) va acollir a Aden a les tropes britàniques que van evacuar l'illa de [[Perim]], dirigides pel coronel Murray, fins que van poder marxar a [[Bombai]] a l'Índia ([[1799]]); va fer un tractat de comerç amb Sir Home Popham ([[1802]]); i va rebre la visita de Salt ([[1809]]) i del capità angles S. B. Haines ([[1820]]); el [[1804]] va rebutjar una flotilla pirata [[wahhabita]] que volia atacar a un vaixell britànic ancorat a Aden.
 
A la seva mort el va succeir el seu nebot Muhsin ben Fadl al-Abdali (1827-1839), avariciós i poc hospitalari. El capità Haines va visitar altre cop Aden el [[1835]], i alguns dels seus oficials ven rendir visita al sultà a Lahej. El [[1836]] Aden fou saquejada pels [[Fadhli]] (o Fadli). El [[1837]] un vaixell indi amb peregrins cap a [[la Meca]] fou saquejat a les costes del sultanat i molts peregrins van perdre els seus bensbéns; davant les seves queixes el govern britànic va decidir comprar la península d'Aden per fer-la servir d'escala segura, i es va enviar altre cop a Haines que va concertar un acord (març de [[1838]]) amb el sultà (lloguer per 8700 dòlars l'any) que finalment Mushin no va ratificar (octubre de [[1838]]). Llavors els britànics van bloquejar el port i el gener de [[1839]] hi van desembarcar. El sultà va fugir a Lahej i el febrer, junt amb altres xeics, va signar un tractat de pau que establia la cessió en arrendament del territori d'Aden, on es va establir una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de l'[[Índia Britànica]] de [[Bombai]]. El juny de [[1839]] el sultà va intentar la reconquesta i llavors els britànics van suprimir l'arrendament.
 
El maig de [[1840]] i el juliol de [[1841]] el sultà ho va tornar a provar sense èxit. Els àrans van construir un fort i van tallar les comunicacions de la ciutat cap a l'interior. Finalment el sultà va acceptar un acord i el febrer de [[1844]] Mushin va visitar Aden i va rebre el pagament d'una anualitat. El novembre següent el sultà va morir a Lahej.
La [[colònia d'Aden]] va incrementar el seu territori amb compres de terreny als abdali i aqrabi entre 1868 i 1888, especial amb la compra de [[Shaikh Othman]] el [[1881]]. El soldanat va més que doblar el seu territori a finals del segle XIX quan va imposar el seu domini sobre la tribu dels Subayha que dominaven el territori a l'oest d'Aden fins a l'estret de [[Bab al-Mandeb]].
 
Lahej fou ocupat pels britànics el [[1873]] davant l'amenaça dels otomans. Des de llavors va estar sota control britànic de facto però fins elal [[1887]] no es va signar el primer tractat de protectorat, encara que els otomans no van renunciar a la sobirania. ElEls otomans van envair la regió el [[1915]] i van arribar fins a Lahej, i el sultà Alí fou afusellat per cooperar amb els britànics ([[4 de juliol]] de [[1915]]); els anglesos van recuperar la ciutat dues setmanes després ([[21 de juliol]] de 1915), per tornar-la a perdre el [[21 d'agost]] següent; no la van recuperar fins elal [[1918]] quan la sobirania otomana es va declarar abolida, i el protectorat va entrar en vigor amb plena força.
 
El febrer del [[1958]] el sultà Ali III, sospitós de ser nacionalista àrab i voler unir-se a la [[República Àrab Unida]], fou deposat i el [[1959]] es va formar la [[Federació d'Emirats Àrabs del Sud]], precedent de la [[Federació d'Aràbia del Sud]] a la que es va adherir a l'octubre. El sultà fou nomenat ministre de defensa de la Federació, càrrec que va conservar fins a l'enfonsament del règim el [[1967]]. El sultà va fugir a l'estranger.
 
== Sultans abdali de Lahej ==
 
== Banderes del soldanat de Lahej ==
La bandera del soldanat estava formada per un rectangle dividit verticalment en una part vermella al pal i blanca al vol. A la part vermella portava brodat en fil blanc o de plata dos espases o dagues creuades i en mig una llança. L'estendard reial era el mateix però més elaborat. L'exèrcit del sultà tenia una bandera vermella amb les dosdues espases creuades blanques al centre.
 
El cos militar delsde l'Aden Levies Protectorate, utilitzaven també l'emblema de les dosdues espases o dagues creuades similar al de Lahej. <Ref>Carr, 1961 </ref>
 
== Notes i referències ==
196.784

modificacions