Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís XI de França»

m
Redundant
m (Corregit: uís XI es feu coronar a -> uís XI es féu coronar a)
m (Redundant)
Al [[maig]] de [[1439]], el seu pare el va designar tinent general al Llenguadoc. Per aquest càrrec podia triar els seus propis consellers i capitans. El febrer de [[1440]], després d'una entrevista amb [[Joan II d' Alençon]], provocà l'aixecament conegut amb el nom de la [[Pragueria]], rebel·lió de grans senyors feudals descontents amb el rei així com de Dunois, el mariscal de La Fayette o Georges de Trémoille. Aquesta rebel·lió del [[delfí]] va ser explicada per l'absència de responsabilitat o del manteniment del poder reial. Carles VII havia vist com les prerrogatives otorgades al senyors feudals causaven un efecte desastrós en la unitat del camp francès i atacavent directament la unitat de l'estat centralitzat que tant ansiava. Carles VII sofocà la rebel·lió però pel sotmetiment del príncep hereu li hagué de concedir el títol de delfi.
 
El [[1445]] morí la seva primera esposa i l'any següent la seva mare tingué un nou infant, [[Carles de Valois i d'Anjou|Carles d'Anjou]]. Desitjant tenir un hereu es casà en segones núpcies amb [[Carlota de Savoia]], filla del duc Lluís I de Savoia, de tan sols vuit anys d'edat. La princesa rebé el sorprenent dot de 200.000 escuts, 12.000 en efectiu. Amb aquest casament se segellà un acord d'amistat entre el duc de Savoia i el propi delfí.
 
Davant aquest pacte, el rei francès [[Carles VII de França|Carles VII]] envià un exèrcit contra el delfinat i la pròpia Savoia. El delfí Lluís demanà una treva però el seu pare no li concedí i hagué de fugir al [[Franc Comtat]] el [[1456]]. A partir d'aquell moment restà a la cort de [[Felip III de Borgonya]], el qual li realitzà el jurament de vassallatge, fins a la seva coronació com a rei de França.
851.856

modificacions