Pierre-Jean de Béranger: diferència entre les revisions

{{Infotaula Persona

|nom = Pierre Jean de Béranger

|data_mort = [[16 de juliol]], [[1857]]

|lloc_mort = [[París]]

|nacionalitat = {{FRA}}

|altres_noms =

* ''Les Capucins'',

* ''Les Chantres de paroisse''

Així mateix cultivà, i això amb molta fortuna l'himne i cant patriòtic. Es poden citar d'aquest estil:

* ''Le Champ d'asile'',

La primera de les seves cançons que assentà les basses del nou estil, fou la titulada ''Le Dieu des bones gens''. Fins el [[1833]] pot considerar-se l'obra del poeta com continguda en cinc series. L'any [[1821]] publicà una d'elles, en la qual trobaren el seu lloc algunes cançons de caràcter íntim molt dignes de tenir en conte. Tals com ''Mon âme, La Bonne Vieille'' i ''Le Retoru dans la patrie''. El conjunt general de les obres del poeta pot considerar-se comprès dintre de les cinc series citades anteriorment que són, pel seu orde:

* ''Cançons alegres, Cançons polítiques, Cançons lliures, Cançons patriòtiques i Cançons íntimes''.

No sempre fou la popularitat de la glòria el que acompanyà el seu nom, sinó que a voltes es mesclà també la que porta en si la persecució. Feia temps que Béranger preveia i encara prevenia la seva possible destitució, de manera que quan el [[8 de desembre]] de [[1821]] vingué aquella acompanyada d'una sentencia condemnatòria, ja el trobà preparat. La seva causa anà als tribunals i a la ''Cour d'Assises'' en últim terme, del que resultà una condemna a tres mesos de presó i una munta de 500 francs. La tercera de les seves col·leccions la començà en la presó de [[Santa Pelàgia]] i aparegué el [[1825]]. Fou una de les poques obres seves que no aixecà contra ell cap persecució, en el qual pot perfectament comprendre l'esperit de l'època.

 

* ''Le Chant du cosaque'';

* ''Le Vieux sergent'', entre d’altres.

Llavors ve un període en que Béranger aixeca una bandera revolucionaria, i sense fer cas del seu entorn es deia, que començà escriure contra els que qualificava d'enemics del progrés i de la llibertat. Cal citar algunes d'aquelles cançons:

* ''Le Feu du prisionner'';

* ''Claire'',

* ''Le Baptême de Voltaire''.

Aquestes cançons no pertanyen a un sol, sinó a quasi tots els gèneres que cultivà el poeta. En el seu retir preparava la seva obra ''Biographie des contemporains'', quan el sorprengué la revolució de [[Febrer]]. Fou elegit representant del poble pel departament del [[Sena]], figurant en la seva acta més de 200.000 votants. Per les circumstancies particulars que a travessava llavors Béranger no volgué acceptar el càrrec. Primer es retirà a [[Passy]] i després a [[Fontainebleau]] i a [[Tours]]. Després de cert temps retornà a París, cultivant l'amistat de [[Talleyrand]] i [[Chateaubriand]], el qual l'auxilià pecuniàriament en moltes ocasions. [[Lamartine]] també cercà l’amistat del poeta.

 

En aquell temps Béranger vivia modestament d'una pensió vitalícia de 800 francs que li havia assenyalat el seu editor [[Perrotin]], que amb aquesta obligació adquirí el [[1833]] la propietat de totes les seves obres escrites o per escriure. Més d'una vegada Perrotin intentà augmentar el valor de la retribució per ell acceptada, però no assoli mai, el qual succeí igualment quan durant l'època del segon Imperi li foren fets diversos oferiments en aquest sentit. Béranger morí el [[16 de juliol]] de [[1859]] en la mateixa ciutat de París.

== Bibliografia ==

* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 8, pàgs. 181-83'' (ISBN 84-239-4508-1)

[[Categoria:Poetes francesos]]

[[Categoria:Compositors francesos]]

[[Categoria:Parisencs]]