Pierre-Jean de Béranger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{inacabat}}
{{Infotaula Persona
|nom = Pierre Jean de Béranger
Linha 9 ⟶ 8:
|data_mort = [[16 de juliol]], [[1857]]
|lloc_mort = [[París]]
|coordenades_lloc_enterrat = {{coord|48|51|24|N|02|21|07|E|region:FR-66_type:city(116700)|display=inline,title}}
|nacionalitat = {{FRA}}
|altres_noms =
Linha 69 ⟶ 68:
* ''Les Capucins'',
* ''Les Chantres de paroisse''
[[File:Béranger - Le vieux drapeau - 1820.jpg|thumb|200px|dreta|Partitura de l'himne '''La vella bandera''']] .
Així mateix cultivà, i això amb molta fortuna l'himne i cant patriòtic. Es poden citar d'aquest estil:
* ''Le Champ d'asile'',
Linha 79 ⟶ 78:
La primera de les seves cançons que assentà les basses del nou estil, fou la titulada ''Le Dieu des bones gens''. Fins el [[1833]] pot considerar-se l'obra del poeta com continguda en cinc series. L'any [[1821]] publicà una d'elles, en la qual trobaren el seu lloc algunes cançons de caràcter íntim molt dignes de tenir en conte. Tals com ''Mon âme, La Bonne Vieille'' i ''Le Retoru dans la patrie''. El conjunt general de les obres del poeta pot considerar-se comprès dintre de les cinc series citades anteriorment que són, pel seu orde:
* ''Cançons alegres, Cançons polítiques, Cançons lliures, Cançons patriòtiques i Cançons íntimes''.
[[File:Le Grenier.jpg|thumb|200px|dreta|Diorama de '''Le Grenier''']]
 
No sempre fou la popularitat de la glòria el que acompanyà el seu nom, sinó que a voltes es mesclà també la que porta en si la persecució. Feia temps que Béranger preveia i encara prevenia la seva possible destitució, de manera que quan el [[8 de desembre]] de [[1821]] vingué aquella acompanyada d'una sentencia condemnatòria, ja el trobà preparat. La seva causa anà als tribunals i a la ''Cour d'Assises'' en últim terme, del que resultà una condemna a tres mesos de presó i una munta de 500 francs. La tercera de les seves col·leccions la començà en la presó de [[Santa Pelàgia]] i aparegué el [[1825]]. Fou una de les poques obres seves que no aixecà contra ell cap persecució, en el qual pot perfectament comprendre l'esperit de l'època.
 
Linha 103 ⟶ 102:
* ''Le Chant du cosaque'';
* ''Le Vieux sergent'', entre d’altres.
[[File:Statue beranger square du temple.jpg|thumb|200px|dreta|Estàtua de Béranger en la plaça del Temple de París]]
 
Llavors ve un període en que Béranger aixeca una bandera revolucionaria, i sense fer cas del seu entorn es deia, que començà escriure contra els que qualificava d'enemics del progrés i de la llibertat. Cal citar algunes d'aquelles cançons:
* ''Le Feu du prisionner'';
Linha 132 ⟶ 131:
* ''Claire'',
* ''Le Baptême de Voltaire''.
[[File:Pierre-Jean David d'Angers - Pierre-Jean de Béranger - Walters 54845.jpg|thumb|200px|dreta|Medalló amb el perfil de Béranger]]
 
Aquestes cançons no pertanyen a un sol, sinó a quasi tots els gèneres que cultivà el poeta. En el seu retir preparava la seva obra ''Biographie des contemporains'', quan el sorprengué la revolució de [[Febrer]]. Fou elegit representant del poble pel departament del [[Sena]], figurant en la seva acta més de 200.000 votants. Per les circumstancies particulars que a travessava llavors Béranger no volgué acceptar el càrrec. Primer es retirà a [[Passy]] i després a [[Fontainebleau]] i a [[Tours]]. Després de cert temps retornà a París, cultivant l'amistat de [[Talleyrand]] i [[Chateaubriand]], el qual l'auxilià pecuniàriament en moltes ocasions. [[Lamartine]] també cercà l’amistat del poeta.
 
En aquell temps Béranger vivia modestament d'una pensió vitalícia de 800 francs que li havia assenyalat el seu editor [[Perrotin]], que amb aquesta obligació adquirí el [[1833]] la propietat de totes les seves obres escrites o per escriure. Més d'una vegada Perrotin intentà augmentar el valor de la retribució per ell acceptada, però no assoli mai, el qual succeí igualment quan durant l'època del segon Imperi li foren fets diversos oferiments en aquest sentit. Béranger morí el [[16 de juliol]] de [[1859]] en la mateixa ciutat de París.
 
== Anàlisi de la seva obra ==
Els seus admiradors arribaren a comparar-lo amb [[La Fontaine]], [[Tirteo]], [[Pindaro]] i [[Koerner]]. Les seves obres pòstumes comprenen solament dos volums. La primera es titula ''Ma biographie'', i la segona ''Dernières chansons''. En el primer hi consta tot el que d'ell es podia esperar; no sens ha donat conèixer cap esdeveniment vers la seva vida ni sobre el seu temps. Segurament influïa encara en ell el temor de quan suspengué la publicació del seu ''Biographie des contemporanis''. La segona és un conjunt de poesies en número de 94, entre les quals n'hi algunes dignes de figurar en les primeres col·leccions. El mateix succeeix amb les principals d'elles, escrites entre [[1834]] i [[1851]]:
* ''Une ideé'',
* ''Le Cheval arabe'',
* ''Les Fourmis'',
* ''Le Chasseur'',
* ''La Sauterelle et le papillon'',
* ''Le Merle'',
* ''Le Saint'',
* ''Les Grande projets'',
* ''Les Defants'',
* ''Le Postillon'', i altres.
 
També formen part d'aquest llibre alguna altra classe de composicions pertanyents a d'altres gèneres poètics, com petits poemes, balades i diàlegs. Una altra obra d'aquest autor s'ha conservat també i van estar objecte de grans debats per part de tota la premsa política. Tal és ''La Correspondance de Béranger'', recollida per M. Boiteau i publicada el [[1860]].
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 8, pàgs. 181-83'' (ISBN 84-239-4508-1)
Linha 142 ⟶ 156:
[[Categoria:Poetes francesos]]
[[Categoria:Compositors francesos]]
[[Categoria:Escriptors francesos]]
[[Categoria:Parisencs]]