Obre el menú principal

Canvis

m
Redundant
Conan va rebre ajuda militar anglesa que li va permetre tornar a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] i reunir alguns de feudals (1155), però la seva posició de vassall del rei d'Anglaterra tenia la hostilitat dels senyors bretons que donaren suport a Eudes de Porhoet. Aquest darrer però fou derrotat i es va haver de refugiar fora de Bretanya, i Conan IV fou proclamat duc el [[1156]], però aquest mateix any els nantesos van expulsar al seu oncle [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] i van escollir per a comte al germà segon d'Enric II, [[Jofré I Plantagenet]], que ja era comte del Maine i d'Anjou des de poc abans. El comtat de Nantes va quedar així fora del ducat. A la mort de Jofré o Geoffroi, el [[1158]], Conan va creure que podria reprendre el [[Bro Naoned|Nantès]], però finalment el va haver de restituir a Enric II.
El [[1160]], amb la benedicció del rei d'Anglaterra, Conan es va casar amb Margarida d'Huntingdon. Constància va néixer poc temps després i fou ràpidament promesa (a l'edat de 4 anys) amb el tercer fill del rei Enric II, [[Jofré II Plantagenet]] (de 8 anys d'edat). Eudes de Porhoet va organitzar una nova revolta que va aconseguir alguns èxits, però va oferir així a Enric II el prétexte.<ref> Nombrosos trastorns havent esclatat en alguns dels seus feus continentals (Normandia, Maine…;), Enric II va decidir desplaçar-se en persona posar ordre en els seus territoris </ref> per intervenir a Bretanya amb un exèrcit que va prendre el castell de Josselin el [[1168]]. Enric II va desposeir Eudes de Porhoet del vescomtat de Porhoet, i després d'una darrera revolta el 1173, del comtat de [[Penthièvre]]
 
Enric II ja no va tolerar desordres al ducat, en particular els danys aportats al comerç marítim entre les seves diferents possessions (al Nord i al sud de Bretanya) pels "naufragadors" abusant del dret de "bris".<ref> Judith Everard. « Le duché de Bretagne et la politique Plantagenêt aux s. XIIe-XIIIe », ''in'' Marin Aurell et Noël-Yves Tonnerre éditeurs. ''Plantagenêts et Capétiens, confrontations et héritages'', col·loqui del 13-15 maig de 2004, Poitiers. Brepols, 2006, Turnhout. Col·lecció ''Histoires de famille. La parenté au Moyen Âge''. ISBN 2-503-52290-4, pàg. 202 </ref> Conan fou obligat a abdicar a favor del seu futur gendre. No tenint aquest últim més que 9 anys, Enric II es va fer reconèixer ''guardià'' del ducat pels barons esperant que el seu fill arribés a la majoria.
851.856

modificacions