Joventut Socialista de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ref, calen més
m Redundant
Línia 23:
El Congrés d'Unitat tingué lloc els dies 7 i 8 d'octubre de 1978. El dia 7 les tres organitzacions juvenils esmentades varen celebrar els seus respectius congressos de dissolució, als locals de la [[Unió General de Treballadors]] ([[UGT]]), i el dia 8 es celebrà el congrés que donà lloc a la JSC, als locals de l'Orfeó de Sants. A aquest Congrés hi assistiren 100 delegats del Moviment de Joves Socialistes de Catalunya, 100 delegats de la Federació Catalana de les JSE i 50 delegats del Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Hi assistiren representants del recentment fundat [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] ([[PSC]]), de la Unió General de Treballadors, de les Juventudes Socialistas de España, de les Joventuts Socialistes del País València, de les Illes, d'Euskadi i de Galícia, així com representants del Moviment de Joves Socialistes de França (MJS), de la Federació de Joves Socialistes d'Itàlia (FGSI), de la Joventut Socialista de Xile (JS), de les Joventuts Socialistes de l'Uruguai, del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), de la Lliga de Joventuts Socialistes Iugoslaves i de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes (IUSY).
 
El seu Primer Secretari, escollit al Congrés d'Unitat de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), va ser [[Jordi Casanova i Roca]]. La JSC fou liderada durant una dècada ([[1981]]-[[1991]]), pel que ha estat fins al moment el seu dirigent més destacat, [[Xavier Soto i Cortés]], que fou elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats quan comptava amb 22 anys d'edat, renuncià a l'escó per presentar-se a les eleccions autonòmiques de [[1984]] a la candidatura del PSC. Durant el seus successius mandats com a Primer Secretari de la JSC, impulsà notablement la JSC, que exercí una influència destacable en el disseny de les polítiques de joventut locals. Així mateix, contribuí a l'acord per fer de l'[[Associació de Joves Estudiants de Catalunya]] (AJEC), el sindicat estudiantil on hi convisqueren socialistes, independents i comunistes fins a l'escissió d'aquests darrers.
 
La JSC es mostrà partidària del NO en el referèndum sobre la sortida de l'[[OTAN]] celebrat l'any [[1986]], i féu campanya activa per convèncer els ciutadans d'aquesta opció, circumstància que va ocasionar un conflicte important amb el PSC, que malgrat haver estat majoritàriament pel vot negatiu, es va veure forçat a fer campanya pel SÍ en haver estat derrotades per estret marge les seves tesis en l'anterior Congrés Federal del PSOE.