Revisió del 15:31, 22 oct 2013 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Retiro informació sense referències ← Edició anterior		Revisió del 00:57, 16 nov 2013 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Etiqueta: nova fusió Edició següent →
Línia 1: {{fusió des de\|Lliure canvi}} {{~~Plantilla:~~Escola d'Economia de Chicago}} El '''lliure comerç''' en la teoria [[economia\|econòmica]] és un model de [[mercat]] ideal en què el [[comerç]] de [[béns]] i [[servei]]s entre els països flueix de manera ininterrompuda sense barreres tarifàries (~~imposts~~[[impost]]s especials, drets ~~arenzelaris…~~[[aranzel]]aris…) o no tarifàries (normes, controls sanitaris, procediments de reconeixement tècnic…) imposades pel govern. Es parla aleshores d'una '''economia oberta.''' Es troba a l'altre extrem de l'[[autarquia]] i del [[proteccionisme]].<ref name="Sapiens122espoli">{{Citar publicació \| cognom= Mata \| nom =Jordi et al. \| article =300 anys d'espoli \| publicació = [[Sàpiens]] \| lloc = Barcelona \| exemplar = núm. 122 \|data = novembre 2012 \| pàgines = p.26-37 \|issn = 1695-2014}}</ref> El grau d'obertura o de llibertat de mercat varia d'una època a l'altre. A la [[Unió Europea]] s'aplica el principi de les [[Quatre llibertats (Unió Europea)\|quatre llibertats]]: llibre circulació de béns, serveis capitals i persones. Així tot producte que pot ser venut legalment a un país pot vendre's lliurement en tota la Unió, sense procediments de certificació suplementaris o drets d'entrada. Hi ha unes excepcions, entre altres pels medicaments reemborsats pel sistema nacional de [[seguretat social]]. També les regles del tractament dels embalatges o l'impacte mediambiental encara poden crear obstacles.<ref>[http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/single_market_for_goods/free_movement_goods_general_framework/index_es.htm ''Libre circulación de mercancías: marco general''] Síntesi de la legislació de la UE</ref> Regles semblants Linha 17 ⟶ 18: ==Història== Des de l'[[~~antiguitat~~edat antiga]], diverses civilitzacions pròsperes han promogut el [[comerç]], sovint per força amb la creació de vasts imperis. L'estudi dels beneficis del comerç es van desenvolupar a [[Europa]] els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'[[Anglaterra]]. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del [[mercantilisme]] durant el [[segle XVI]] a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comerç van ser [[David Ricardo]] i [[Adam Smith]], i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues. Al [[segle XX]] hi va hi haver uns intents de crear economies tancades, com durant la primera dècada de la [[dictadura franquista]], sota la direcció de l'[[Instituto Nacional de Autarquía]] (1941-1963)<ref>Antonio Gómez Mendoza (red.), ''De mitos y milagros. El Instituto Nacional de Autarquía (1941-1963), {{es}}'' Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, 213 pàgines, ISBN 978-84-8338-225-7</ref> la [[Xina]] maoista o a [[Albània]], però el resultat sempre va ser desastrós. Sobretot en temps de crisis, els crits per mesures proteccionistes esdevenen més forts. == Referències == {{amaga}} ~~<references />~~ == Vegeu també ==

Lliure comerç: diferència entre les revisions