Obre el menú principal

Canvis

567 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
 
En els temps moderns, la no-violència ha estat una eina poderosa per a la protesta social.<ref>Ronald Brian Adler, Neil Towne, ''Looking Out/Looking In: Interpersonal Communication'', 9th ed. Harcourt Brace College Publishers, p. 416, 1999. "In the twentieth century, nonviolence proved to be a powerful tool for political change."</ref><ref>Lester R. Kurtz, Jennifer E. Turpin, ''Encyclopedia of Violence, Peace, and Conflict'', p.557, 1999. "In the West, nonviolence is well recognized for its tactical, strategic, or political aspects. It is seen as a powerful tool for redressing social inequality."</ref><ref>[[Mark Kurlansky]], ''Nonviolence: The History of a Dangerous Idea'', Foreward by [[Dalai Lama]], [http://books.google.cat/books?id=loIfgZgr9BsC&pg=PA7&dq=all+religions++nonviolence&ei=bw_nSqSdBKa2NMalmYcM#v=onepage&q=dangerous&f=false p. 5-6], Modern Library (April 8, 2008), ISBN 0812974476 "Advocates of nonviolence — dangerous people — have been there throughout history, questioning the greatness of Caesar and Napoleon and the Founding Fathers and Roosevelt and Churchill."</ref> Hi ha molts exemples de la seva utilització en la [[resistència no-violenta]] i la [[revolució no-violenta]]. Els exemples més coneguts són [[Mahatma Gandhi]] líder de dècades de lluita no-violenta contra el llarg [[Raj Britànic|domini britànic a l'Índia]], que finalment va ajudar a l'[[Índia]] a guanyar la seva independència el 1947. [[Martin Luther King]] va adoptar els mètodes no violents de Gandhi en la lluita per guanyar els [[drets civils]] dels [[afroamericà|afroamericans]]. Les campanyes de [[César Chávez]], de la no-violència en la dècada de 1960 per protestar pel tracte dels treballadors agrícoles a [[Califòrnia]].<ref> Stanley M. Burstein and Richard Shek: ''"World History Ancient Civilizations "'', page 154. Holt, Rinhart and Winston, 2005. As Chavez once explained, "Nonviolence is not inaction. It is not for the timid or the weak. It is hard work, it is the patience to win."</ref> El 1989 la "[[Revolució de Vellut]]" a [[Txecoslovàquia]], que va veure la caiguda del govern [[comunista]] <ref>[http://archiv.radio.cz/history/history15.html RP's History Online - Velvet Revolution]</ref> és considerada una dels més importants revolucions no-violentes de gran part de [[1989]].<ref name="Ives2001">{{Citation | title = No Fear | url = http://salsa.net/peace/article38.html |date=19 October 2001 | location = Palo Alto College | author = Ives, Susan | accessdate = 2009-05-17}}</ref> Més recentment, les campanyes no-violentes de [[Leymah Gbowee]] i les dones de [[Libèria]] van ser capaços d'aconseguir la pau després de 14 anys de guerra civil.<ref>Chris Graham, [http://augustafreepress.com/2009/10/26/peacebuilding-alum-talks-practical-app-of-nonviolence/ Peacebuilding alum talks practical app of nonviolence], Augusta Free Press, October 26, 2009.</ref>
 
==Eficàcia==
En l'estudi "Perquè la resistència civil funciona", sobre l'èxit dels mètodes violents i els no-violents, els primers assoleixen una quarta part dels objectius enfront dels no-violents que aconsegueixen l'èxit en la mitat dels casos.<ref>{{ref-publicació |article=Why Civil Resistance Works |nom=Maria J. |cognom=Stephan |nom2=Erica |cognom2=Chenoweth |enllaçautor2=Erica Chenoweth |data=2008 |publicació=International Security |volum=33 |exemplar=1 |pàgines=7-44 |url=http://www.mitpressjournals.org/doi/pdf/10.1162/isec.2008.33.1.7 }}</ref>
 
==Crítica==
34.396

modificacions