Kongo (grup humà): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: ref |
Cap resum de modificació Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1:
{{fusió des de|data=abril de 2013|Kugnis}}
[[File:Bowl by the Kongo peoples.jpg|thumb|Bol fet pels kongo]]
Els '''
==Cultura i religió==
{{MT}}
L'esperitualitat és també la base de l'organització política i social. En la religió dels kongo el món s’enten com a multidimensional. El món material i el món espiritual són dos espais que s'entrecreuen en determinats punts de l'univers, i els humans estan situats en dimensions inferiors o avançades (els sacerdots). Els esperits pertanyen a una altra subdivisió d'aquest univers d'almenys vuit dimensions. En el món dels esperits trobem la ciutat dels avantpassats: ''Mpemba''. Més enllà d'aquests mons hi ha Kalunga Nzambi a Mpungu Tulendo. Els avantpassats són un tipus de mitjancers entre el que és diví i els homes. El diví es percep com la causa primària de tot, l'essència vital i el destí final de totes les coses. Per això Kalunga és alhora el lloc al que es dirigeixen els esperits i del que han sorgit; és el propi Déu, font d'aquests esperits. Kalunga és també el mar primitiu origen de tot, l'auto-engendrat, el Ka que regna sobretot (ka: essència vital; lunga: aconseguir, concretar i regnar).<ref name="Van Wing">{{ref-llibre|cognom=Van Wing|nom=Joseph|títol=Études bakongos, vol II - Religions et Magie,|lloc=Bruxelles|any=1938}}</ref> ▼
[[Image:Bowl by the Kongo peoples.jpg|thumb|222px|Céramique et teinture végétale]]▼
[[Image:African Art, Yombe sculpture, Louvre.jpg|thumb|esquerra|Sculpture
[[Image:KongoDibondo.jpg|thumb|esquerra|Objet funéraire]]▼
▲L'
La intersecció entre els dos mons té forma de creu, el que explica la importància d'aquest símbol en el pensament kongo. A més, el personatge de Ne-Kongo (origen del nom Kongo) se suposa que és la intersecció de Kalunga amb el món humà, i per tant un ésser diví amb forma humana, també simbolitzat per la creu. Aquestes similituds amb el cristianisme en van facilitar la infiltració.<ref name="Van Wing"></ref>
És una
Pel que fa a les arts, són notables les seves escultures en pedra, ceràmica i [[ivori]].
▲Image:KongoFemaleFigure.jpg|Statue de pierre (région de [[Boma]])
▲Image:Bowl by the Kongo peoples.jpg|Céramique et teinture végétale
▲Image:African Art, Yombe sculpture, Louvre.jpg|Sculpture [[Yombe (peuple des Congo et d'Angola)|yombé]]
▲Image:KongoFlywhiskHandle.jpg|Poignée de chasse-mouche en [[ivoire]]
▲Image:KongoDibondo.jpg|Objet funéraire
==Història==
Els bakongo,
Durant els anys següents, els kongo van lluitar alternativement en contra i a favor dels portuguesos, neerlandesos i espanyols per acabar colonitzats el [[1885]]. El partit polític kongolès, l'Aliança dels Bakongo (ABAKO), després de les comunitats kimbanguistas i Bundu dia
El regne va establir impostos i va ordenar el treball obligatori dels seus ciutadans per finançar la seva estabilitat social. En efecte, el deure principal del rei era ocupar-se de la franja més desfavorida de la societat. El rei podia ser home o dona. Els dies de feina estaven regulats, de manera que hi havia un dia de descans per a tothom cada set dies, però de manera rotativa, depenent de les províncies i clans.
La setmana kongo constava de quatre dies el mes de 28, i hi havia quatre dies de decans per mes (1 cada 7 dies). Al contrari del que succeïa en moltes societats no africanes de la mateixa època, el sistema social era més favorable als desfavorits en la mesura que els terratinents
Veure l’article [[Llengües kongo]]▼
==Agricultura==
Els kongo cultiven iuca, plàtan, blat de moro, batata, cacauets (maní), fesols i taro. Els cultius comercials són el cafè, el cacau, la urena, la banana i
==Tradicions==
La setmana kongo solia consistir en quatre dies: konzo,
==Articles relacionats==
== Referències ==
{{
{{Commonscat|Kongo people}}
{{Esborrany d'Àfrica}}
|