Trilema de Münchhausen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[File:Muenchhausen Herrfurth 7 500x789.jpg|thumbnail|El Baró de Münchhausen es treu a si mateix del pantà estirant-se pels cabells (il·lustració d'[[Oskar Herrfurth]])]]
El ''' trilema de Münchhausen ''' és un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica. S'anomena així en honor del [[baró de Münchhausen]], de qui es deia que havia pogut treure’s a si mateix i el cavall que muntava d'un pantà, estirant-se els seus propis cabells. També s'anomena '''trilema d'Agripa'''
Va ser encunyat en el context de la [[teoria del coneixement]] a mitjan segle XX pel [[Karl Popper|popperià]] [[Hans Albert]], tot i que tradicionalment el seu argument és referit pel grec clàssic [[Diògenes Laerci]], <ref> Diogenes Lærtivs, IX. </ref> el filòsof [[escepticisme|escèptic]] [[Agripa (filòsof)|Agripa]] i és un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificació última per a qualsevol [[proposició]], fins i tot en les [[ciències formals]] com la [[matemàtica]] i la [[lògica]] . Un trilema és un problema que admet només tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre així: qualsevol sigui la manera en què es justifiqui una proposició, si el que es vol és [[certesa]] absoluta, sempre serà necessari justificar els mitjans de la justificació, i després els mitjans d'aquesta nova justificació, etc. Aquesta simple observació condueix sense escapament a una de les següents tres alternatives (els tres banyes del trilema):
| |||