Charles Lapworth: diferència entre les revisions

Va néixer a [[Faringdon]], ([[Berkshire]],) i després d'estudiar per a ser professor, Lapworth es va establir a la zona fronterera d'[[Escòcia]], on va investigar la [[fauna]] [[fòssil]] de l'àrea, prèviament poc coneguda. El [[1869]] es casà i es va quedar a la regió. Eventualment, gràcies a un registre pacient i a un ús innovador de l'anàlisi de l'índex fòssil, Lapworth va demostrar que el que es creia que era una seqüència gruixuda de roques [[silurià|silurianes]], de fet era una sèrie molt més prima que havia estat repetida per plegaments i per falles.

Finalment, hom acceptà la seva anàlisi controvertida, i a poc a poc anà ascendint fins a convertir-se en un dels geòlegs de primera fila de les [[Illes Britàniques]]. Va ser professor a diversos instituts, i va rebre nombrosos premis pels seus treballs. Se'l coneix més perquè va ser un pioner en l'anàlisi faunalfaunístic de les capes silurianes per mitjà dels fòssils index, especialment els [[graptolitgraptòlit]]s; i per la seva proposta, adoptada després d'un temps, que les capes que hi havia entre els estrats cambrians del nord de Gal·les i els silurians del sud de Gal·les fossin assignades a un nou període geològics;geològic: l'[[Ordovicià]]. Aquesta proposta va resoldre una àrdua discussió sobre l'antiguitat dels estrats en qüestió.