Triàsic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregeix errors lingüístics |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
Els sediments característics del Triàsic són [[gres]]os vermells i [[evaporita|evaporites]], la qual cosa suggereix un clima sec i càlid. No hi ha proves de [[glaciació]]; no hi ha res que faci pensar que hi hagués masses terrestres o casquets de glaç a prop de qualsevol dels dos pols. El [[supercontinent]] [[Pangea]] s'estava partint durant el Triàsic però encara no s'havia separat; els primers sediments marins a la primera partició, que separava Nova Jersey del Marroc, tenen llur origen al Triàsic tardà. A causa de la línia de costa limitada d'una massa supercontinental, els dipòsits marins del Triàsic són globalment relativament rars, malgrat llur prominència a Europa occidental, on es va estudiar el Triàsic per primera vegada. A Amèrica del Nord, per exemple, els dipòsits marins estan limitats a alguns floriments a l'oest. Per tant, l'[[estratigrafia]] del Triàsic està basada principalment en organismes que habitaven llacunes i ecosistemes hipersalins, com ara els crustacis ''[[Estheria]]''.
Durant el Triàsic, tant la vida marina com la continental mostren una [[radiació adaptativa]] després de l'[[extinció permiana]]. Els coralls del grup [[Hexacorallia]] apareixen per primer cop. És possible que les primeres plantes amb flors,
== Nomenclatura ==
Línia 44:
== Jaciments ==
El [[Jaciment (paleontologia)|jaciment]] de [[Monte San Giorgio]], en l'actualitat a la regió de [[Llac de Lugano]] (Itàlia i Suïssa), va ser en temps triàsics una llacuna situada darrere una barrera de corall amb un fons anòxic, de manera que no hi havia ni carronyers ni turbulències que evitessin la fossilització, una situació comparable a la de les calcàries de Solnhofen, més conegudes. Les restes de peixos, diversos rèptils marins (com el comú ''[[Neusticosaurus]]'' o l'estrany arcosauromorf de coll larg ''[[Tanystropheus]]'') o de diverses formes terrestres com ara
== L'extinció de finals del Triàsic ==
Línia 54:
No és del tot cert què va causar aquesta extinció, que va estar acompanyada per gegantesques erupcions volcàniques (fa 208-213 milions d'anys), l'esdeveniment volcànic més important des que el planeta es refredà i estabilitzà, quan el supercontinent de Pangea es comença a trencar. Altres possibles causes per aquesta extinció inclouen un refredament global o fins i tot l'impacte d'un [[bòlid]], per al qual el cràter d'impacte de la [[Reserva Manicouagan]] (Quebec) és un gran candidat. Tanmateix, s'ha descobert que l'impacte d'aquest cràter tingué lloc fa uns 214 milions d'anys, mentre que la frontera Triàsic-Juràssic ha estat fixada a fa uns 202 milions d'anys. Les dues dates estan sent precisant amb mètodes de [[datació radiomètrica]]. Així que l'[[impacte de Manicouagan]] podria no haver estat la causa directa de l'extinció en massa per uns 12 milions d'anys. {{quan|data=novembre de 2012}}
El nombre exacte d'extincions està en disputa. Alguns estudis suggereixen almenys dos períodes d'extinció cap al final del Triàsic, separats per entre dotze i quinze milions d'anys. Però en contra d'això hi ha una recerca recent sobre la fauna
Sembla probable doncs que hi hagués alguna mena d'extinció a finals del [[Carnià]], quan alguns grups d'[[arcosaures]] [[herbívor]]s desaparegueren, mentre que els grans [[teràpsids]] minvaren la seva abundància a [[Lauràsia]], la meitat septentrional de [[Pangea]]. {{quan|data=novembre de 2012}}
| |||