La Pobla de Benifassà: diferència entre les revisions

És el poble més septentrional del [[País Valencià]] i es troba ena 1.090 m. d'altitud. Històricament, va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó el [[15 de març]] de [[1236]], juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en [[1266]], amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en [[1463]], i també en temps de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En [[1977]] va ser annexionat a la Pobla de Benifassà. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolàstica, en la qual es va establir una comunitat cisterciensecistercenca procedent del Monestir de Poblet, en [[1233]], aprofitant el castell que els musulmans cridavenanomenaven de ''Beni-Hazà''. En [[1250]] els monjos es van traslladar a les noves dependències, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'església va ser acabada en [[1276]] i a partir d'aquí el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d'esplendor i altres de penúries, fins que les guerres de la [[Guerra del Francès|Independència]] i de [[Guerra de Successió Espanyola|Successió]] van acabar arruïnant-lo. Després de l'exclaustració de [[1834]] va ser ocupat pels carlistes, i [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] va convertir les seves dependències en hospital de sang i camp de concentració. Tot això va ser causa de dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En [[1931]] va ser declarat Monument Nacional. Actualment és propietat de l'orde de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'[[Espanya]], després de la reconstrucció realitzada per la Diputació de Castelló.