Hotel Formentor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{inacabat}}
L''''Hotel Formentor''' és un establiment turístic situat a la península de Formentor (Pollença) que va ser inaugurat a iniciativa de l'argentí Adan Diehl l'any 1929.
Adan Diehl (1889-1953), milionari argentí, comprà (1926-28) la finca de [[Formentor]] a la família del poeta [[Miquel Costa i Llobera]] (1854-1922), que n'era propietària des de temps molt antics. Adan Diehl a [[París]] es va fer amic del pintor [[Anglada Camarasa|Anglada-Camarasa]], que li va parlar de Mallorca.
Inicialment Diehl pretenia construir una casa on acollir els seus convidats, però acabà convertint-se en un hotel amb vuitanta habitacions. El matrimoni Diehl elaboràels plànols, s'encarregà de la construcció i de la decoració. El finançament procedia de la Banca Torcquist de [[Buenos Aires]]. També va disposar de crèdits de les caixes illenques i sobretot del [[Banc de Crèdit Balear]]. S'obrí al públic el maig de 1929.
▲Adan Diehl (1889-1953), milionari argentí, comprà la finca de [[Formentor]] a la família del poeta [[Miquel Costa i Llobera]] (1854-1922), que n'era propietària des de temps molt antics. Adan Diehl a [[París]] es va fer amic del pintor [[Anglada Camarasa|Anglada-Camarasa]], que li va parlar de Mallorca.
S'hi organitzà la Setmana de la Saviesa amb la presència del comte Hermann von Keyserling, [[Joseph Kessel]] i Francis de Miomandre.
L'hotel ha rebut visitants famosos d'arreu del món. Magnats, polítics, empresaris, artistes, escriptors, actors, científics, toreros, princeses... Les personalitats més rellevants del moment passaren per l'Hotel Formentor: [[Winston Churchill]], el [[Dalai-lama|Dalai Lama]], [[Grace Kelly]], [[Vicente Aleixandre]], [[Octavio Paz]], [[Charlie Chaplin]], [[Audrey Hepburn]], [[Severo Ochoa de Albornoz|Severo Ochoa]], [[Laurence Olivier]], [[Gary Cooper]], [[Peter Ustinov]], [[Fernando Rey]], [[Julio Iglesias]], [[Luis García Berlanga]], [[Plácido Domingo]], [[Concha Velasco]], [[Carlos Fuentes Macías|Carlos Fuentes]]...▼
▲L'hotel ha rebut visitants famosos d'arreu del món. Magnats, polítics, empresaris, artistes, escriptors, actors, científics, toreros, princeses... Les personalitats més rellevants del moment passaren per l'Hotel Formentor: [[Winston Churchill]], el [[Dalai-lama|Dalai Lama]], [[Grace Kelly]], [[Vicente Aleixandre]], [[Octavio Paz]], Henri de Montherlant, [[Charlie Chaplin]], [[Audrey Hepburn]], [[Severo Ochoa de Albornoz|Severo Ochoa]], [[Laurence Olivier]], [[Gary Cooper]], [[Peter Ustinov]], [[Fernando Rey]], [[Julio Iglesias]], [[Luis García Berlanga]], [[Plácido Domingo]], [[Concha Velasco]], [[Carlos Fuentes Macías|Carlos Fuentes]]...
Trenta anys després d'inaugurar-se, l'any 1959, Bartomeu Buades, hereu de l'esperit emprenedor i cosmopolita de Diehl i, en aquells moments, director de l'Hotel Formentor, era amic de [[Camilo José Cela Trulock|Camilo José Cela]]. Quan es va assabentar que Cela tenia la intenció d'organitzar unes converses poètiques entre poetes de distintes llengües, va oferir les instal·lacions de l'hotel i va preparar, a més, el Club dels Poetes, que l'editor i escriptor [[Carlos Barral i Agesta|Carlos Barral]] va descriure com ''Un impossible club nàutic edificat en una raconada rocosa, enfront d'un illot amb cabres salvatges que Camilo havia batejat així per a l'ocasió i on havia instal·lat a prop grans gàbies per a papagais''.▼
El negoci no va anar bé i Diehl va haver de fugir de Mallorca a principis de 1934 encalçat pels creditors. La propietat va passar al [[Banc de Crèdit Balear]].
L'any següent, i en el marc dels Col·loquis Internacionals de Novel·la, es crearen els Premis Formentor i el ''Prix International des Éditeurs'', ambdós dotats amb 10.000 dòlars. La xifra més alta mai no vista d'un premi literari. Es reunien a l'hotel les editorials més importants del món: Gallimard (París), Einaudi (Torí), Weidenfeld & Nicholson (Londres), Rowolhlt Verlag (Hamburg), Grove Press (Nova York) i [[Seix Barral]] (Barcelona). A la primera convocatòria, el guardonat amb el Premi Formentor va ser Juan Garcia Hortelano per ''Tormenta de verano'', publicada simultàniament en dotze llengües, mentre que el Premi Internacional es concedí ex-aequo a [[Samuel Beckett]] i a [[Jorge Luis Borges]]. La dictadura franquista prohibí l'esdeveniment i se'n mantingué uns anys el nom, però no la trobada, que es traslladà a [[Corfú]].▼
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]] (1936-1939) i la postguerra es practicà a tot Espanya l'[[estraperlo]],
▲
▲L'any següent, i en el marc dels Col·loquis Internacionals de Novel·la, es crearen els Premis Formentor i el ''Prix International des Éditeurs'', ambdós dotats amb 10.000 dòlars. La xifra més alta mai no vista d'un premi literari. Es reunien a l'hotel les editorials més importants del món: Gallimard (París), Einaudi (Torí), Weidenfeld & Nicholson (Londres), Rowolhlt Verlag (Hamburg), Grove Press (Nova York) i [[Seix Barral]] (Barcelona). A la primera convocatòria, el guardonat amb el Premi Formentor va ser Juan Garcia Hortelano per ''Tormenta de verano'', publicada simultàniament en dotze llengües, mentre que el Premi Internacional es concedí ex-aequo a [[Samuel Beckett]] i a [[Jorge Luis Borges]]. La dictadura franquista prohibí l'esdeveniment i se'n mantingué uns anys el nom, però no la trobada, que es traslladà a [[Corfú]].
== Vegeu també==
| |||