August Strindberg: diferència entre les revisions

'''Johan August Strindberg''' ([[Estocolm]], [[22 de gener]] de [[1849]] - ídem, [[14 de maig]] de [[1912]]), [[escriptor]] i [[dramaturg]] [[Suècia|suec]].<ref>{{GEC|0064278}}</ref> Considerat com un dels escriptors més importants de Suècia i reconegut en el món, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del [[teatre de la crueltat]] i del [[teatre de l'absurd]]. La seua carrera literària comença als vint anys i la seua extensa i polifacètica producció ha estat recollida en més de setanta volums que inclouen tots els gèneres literaris. També es va interessar per la [[fotografia]] i la [[pintura]], i en una etapa de la seua vida el va obsessionar l'[[alquímia]]. De personalitat [[esquizofrènia|esquizofrènica]], durant la major part de la seua vida es va sentir assetjat i perseguit. Aquesta peculiaritat va dotar a la seua obra d'una especial força i dramatisme. Sentint-se atacat i perseguit pel moviment [[feminista]], el seu feminisme de joventut prompte es va transformar en [[misogínia]]. Strindberg va estar casat amb tres dones (Siri Von Essen, Frieda Uhl i Harriet Bosse en ordre cronològic) i va tenir fills amb totes tres. En tots els casos, l'experiència matrimonial va ser desastrosa. Va protagonitzar forts polèmiques ètiques i polítiques. A la seua mort era reconegut com un ídol nacional, i al seu enterrament van assistir més de 50.000 persones. {{CC}}

L'any [[1867]] acaba els estudis de batxillerat i ingressa en la universitat d'[[Uppsala]]. Son pare fa fallida i les dificultats econòmiques l'obliguen a compaginar els estudis amb diversos treballs: mestre d'ensenyament primari i donant classes particulars. Comença els estudis de Medicina i més tard els de lletres, sense aconseguir acabar cap dels dos. Assisteix a la RealReial Escola d'Art Dramàtic d'[[Estocolm]] on recull un nou fracàs, no passant de dolentes interpretacions de diversos papers secundaris.

Coneix diverses ocupacions, treballa com a periodista d'algunes publicacions i a les estretors econòmiques uneix una vida en la bohèmia literària del seu país. Als vint anys, l'any [[1870]], aconsegueix l'èxit: el Teatre Dramàtic d'Estocolm estrena la seua obra ''A Roma'' i el Reirei li concedeix una beca perquè continue els seus estudis. Comença a ser conegut pels seus treballs com a periodista.

L'any [[1875]], als vint-i-sis anys, accedeix com a ajudant de bibliotecari a la Biblioteca Nacional d'[[Estocolm]] (on "s'han anat estratificant les etapes de l'estupidesa humana, o de la genialitat". ''Autodefensa''). Amb diverses obres de teatre en elal calaix, sense poder estrenar-les, considera el nou càrrec un fracàs en què "per a poder avançar en la carrera de bibliotecari i obtenir un bon lloc, hauria d'haver soterrat a sis col·legues, tots amb bona salut" (''Autodefensa'').

En aquest temps intima amb la parella Wrangel. Ell, [[baró]] i militar; ella, la que serà la seua primera dona, Siri Von Essen, amb inquietuds teatrals, pertany a una família noble [[Finlàndia|finlandesa]]. Strindberg i Siri inicien una relació platònica i l'any [[1877]], després del divorci de la parella Wrangel, es casen.

L'any [[1882]] provoca la seua primera gran polèmica. Realitza diversos treballs històrics, també publica la seua novel·la satírica ''El nou Regne''. Ataca un reconegut historiador suec i a l'estament polític. La reacció que provoca l'obliga a abandonar [[Suècia]]. El [[1883]] inicia junt amb Siri un exili voluntari de sis anys. Sense aconseguir desfer-se de les dificultats econòmiques recorren [[França]], [[Suïssa]], [[Alemanya]] i [[Itàlia]].

En aquesta etapa de la seua vida desenvolupa una gran activitat creadora, sempre presidida per l'èxit. Escriu teatre, novel·la, assaig, articles periodístics,...periodístics… tots els gèneres literaris. També, per fi, complixsatisfà el seu desig d'obrir el seu propi teatre: ''Intima Teatern''. D'aquesta època són les seues obres ''La dansa de la mort'', ''Els somnis'' i ''La sonata dels espectres'', entre les més de vint que escriu en aquests últims anys de la seua vida. El [[1910]] desencadena la seua última gran polèmica amb la publicació d'un article en què ataca vehementment el rei [[Carles XII de Suècia|Carles XII]].

''"...{{Cita|He trencat amb la tradició de presentar els personatges com a catequistes que amb preguntes estúpides provoquen la rèplica brillant. [...] Per això he fet que les ments treballen d'una manera irregular, tal com ocorre en la realitat, on en una conversació mai s'esgota el tema, on un cervell treballa com una roda dentada en què l'altre s'engrana a l'atzar. Per això el diàleg camina sense rumb. He proveït les primeres escenes d'abundant material que en el desenvolupament s'elabora, es treballa, es repeteix, s'amplia, de manera similar al tema d'una composició musical."''|August Strindberg}}