Revisió del 12:03, 16 nov 2013 modifica 81.184.84.212 (discussió) →‎Composició i propietats Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 02:31, 21 nov 2013 modifica desfés Aleator (discussió \| contribucions) Autopatrullats 4.702 edits m rvv -GB Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Corn Stover Tar from Pyrolysis by Microwave Heating.jpg\|thumb\|right\|200px\|Quitrà generat per [[piròlisi]]]] El '''quitrà''' és una substància [[Betum (geologia)\|bituminosa]], greixosa, fosca i d'olor forta que s'obté de la [[destil·lació]] destructiva del [[carbó]] (quitrà de carbó), la fusta (quitrà de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis. [[Química]]ment és una [[mescla]] complexa de milers de substàncies orgàniques de color negrós i de consistència viscosa que està constituïda per una sèrie de partícules formades per diverses substàncies químiques.<ref>{{format ref}} http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env</ref> La paraula '''quitrà''' prové del mot [[àrab]] ''qiṭrân'', la qual té el mateix significat i deriva del verb ''qáṭṭar'', que significa destil·lar. Productes minerals semblants al quitrà poden ser produïts a partir d'hidrocarburs fòssils, incloent el [[petroli]]. També poden ser obtinguts a partir d'altres formes de matèria orgànica com la [[torba]]. Línia 6: == Composició i propietats == El ~~quitron~~quitrà és de color fosc i es troba en fase líquida o semi líquida a temperatura ambient. Presenta una olor característica a causa dels fenols i les amines que el componen i és generalment immiscible amb l'aigua, però miscible amb el [[disulfur de carboni]] i el [[benzè]]. Al ser una mescla complexa de compostos orgànics és molt difícil parlar d'una composició específica del quitrà, ja que aquesta varia depenent de la mida de la cadena de carbonis, la temperatura i el procés de destil·lació utilitzat. En la seva composició intervenen diversos [[fenol]]s, coneguts com a àcids del quitrà (fenols, cresols, xilenols, etc), diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà ([[anilina]], [[piridina]], picolina, lutidina i quinolina) i també una mescla d'hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears. Línia 30: En la destil·lació del quitrà d'hulla, obtingut com a subproducte en la producció de gas d'enllumenat, s'obté benzè, toluè, xilens, fenols, naftalè, [[antracè]], cresol, etc. Del quitrà de [[lignit]] s'obté oli de cremar, parafina, etc. Del quitrà de fusta s'obté [[naftalè]] o [[parafina]], segons si ha estat obtingut per carbonització o per destil·lació, respectivament. Del quitrà de [[faig]] s'obté, sobretot, creosota. El quitrà va ser utilitzat per a segellar teules de les teulades i els cascs de bucs i embarcacions. Durant molts anys el quitrà de fusta va ser utilitzat per a impermeabilitzar vaixells i espelmes, però actualment les espelmes utilitzen altres substàncies sintètiques impermeables a l'aigua. Avui en dia el quitrà de fusta s'utilitza per a segellar vaixells tradicionals de fusta i els sostres històrics de les esglésies, així com per pintar les parets exteriors dels edificis de registre. Al [[segle XVIII]] [[Bagdad]] va ser pavimentada amb quitrà.<ref>{{citar llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Decline of Muslim States and Societies \|url=http://books.google.es/books?id=cBVpaCu7XA8C&pg=PA245~~&dq=baghdad+paved+tar&hl=ca&sa=X&ei=ItD7T5n9GYKg0QX2sfWdDQ&ved=0CEEQ6AEwAg#v=onepage&q=baghdad%20paved%20tar&f=false~~ \|editorial=Xlibris Corporation \|data=2008 \|pàgines=p.245 \|isbn=1436310121 }}</ref> El quitrà de fusta s'utilitza en la medicina tradicional finlandesa degut a les seves propietats microbicides. El quitrà de fusta diluït, anomenat aigua de quitrà, té nombrosos usos:

Quitrà: diferència entre les revisions