|
'''Secundino Esnaola Berrondo''' ([[Zumarraga]], [[Guipúscoa]], [[21 de maig]] de [[1878]] - [[Sant Sebastià]], [[Guipúscoa]], [[22 d'octubre]] de [[1929]])<ref>[http://www.euskomedia.org/aunamendi/41457 Esnaola, Secundino] consultat el 12-01-2009</ref> va ser un [[director de cor]] i compositor espanyol.
El seu primer contacte amb la música tétingué lloc a l'Esglésiaesglésia Parroquialparroquial de Santa María de la Asunción de Zumárraga. [[Juan Lino de Leturia]] va ser el seu primer mentor, amb qui va realitzar lesel sevesseu primeresprimer divagacionsaprenentatge amb elde [[solfeig]]. Des d'edat molt primerenca va mostrar inclinació i destresa en el cant.
La seva potent veu va causar admiració a [[VergaraBergara]], on va ser seminarista. Després es va traslladar al Seminari Conciliar de Salamanca, on la seva inclinació innata pel món vocal el va portar a formar i dirigir un cor amb els seus companys.
Amb 21 anys va deixar el seminari i va tornar a SanSant Sebastià on va treballar com a ajudant del director de música i cant de l'Esglésiaesglésia Parroquialparroquial de San Vicente. Allà va donar classes de solfeig i cant, i alhora va cursar estudis d'harmonia amb [[Bonifacio Echeverría]] i de contrapunt i fuga amb [[Julio Valdés]].
El 1902, a la mort de [[Norberto Luzuriaga]] (''Luxu''), va ser nomenat Directordirector de l'[[Orfeón Donostiarra|Orfeó Donostiarra]], guanyanti al poc temps guanyà el Concurs Internacional d'Orfeons de [[Royan]]. Va injectar saba nova a l'Orfeó, permetent l'admissió de dones i nens, malgrat les protestes dels seus detractors. Norberto va convertir a l'Orfeó Donostiarra en un dels millors cors de la història del món, sentque tenia en el [[Gran Casino de San SebastiàSebastián]] el lloc preferit per oferir recitals. Essent ja un gran director de prestigi reconegut, va continuar estudiant per a ser mestre de cant. També va compondre petits obres religioses. El Govern francès el va distingir amb el títol d'[[Orde de les Palmes Acadèmiques#officier d'instruction publique|''Officier d'Instruction Publique'']] i, l'espanyol, amb la [[Creu d'Alfons XII]]. La vila de Zumárraga el va anomenar "Fill Predilecte" el 3 de juliol de 1927, quan portava 25 anys dirigint l'Orfeó. Aquell dia van arribar a Zumarraga els seusdos-cents recitalscomponents de l'Orfeó Donostiarra de l'època i van interpretar un recital a l'església. Després de la celebració d'un gran homenatge a l'ajuntament, es va fer un recital públic al frontó municipal.
Sent ja un gran director de prestigi reconegut, va continuar estudiant per ser mestre de cant. També va compondre petits obres religioses. El Govern francès li va distingir amb el títol de «''Officier de l'Instruction Publique''».
El seu funeral, fet a SanSant Sebastià, es va convertir en una mostra grandiosa de dolor i màxim reconeixement popular. ▼Creditor d'honors com les Palmes Acadèmiques Franceses i la [[Creu d'Alfonso XII]]. La vila de Zumárraga el va anomenar "Fill Predilecte" el 3 de juliol de 1927, quan portava 25 anys dirigint l'Orfeó. Aquell dia van arribar a Zumarraga els dos-cents components de l'Orfeó Donostiarra de l'època i van interpretar un recital a l'Església. Després de la celebració d'un gran homenatge en l'Ajuntament, es va fer un recital públic al frontó Municipal de l'esmentada localitat.
EnA [[Zumarraga ]], localitat natal de Secundino Esnaola, hi ha un carrer que porta el seu nom. A San Sebastià, un carrer del barri de [[Gros]] i una plazoletaplaceta adjacent porten també el nom delde qualqui fosfou director de l'Orfeó Donostiarra. ▼▲El seu funeral, fet a San Sebastià, es va convertir en una mostra grandiosa de dolor i màxim reconeixement popular.
▲En [[Zumarraga]], localitat natal de Secundino Esnaola, hi ha un carrer que porta el seu nom. A San Sebastià, un carrer del barri de [[Gros]] i una plazoleta adjacent porten també el nom del qual fos director de l'Orfeó Donostiarra.
== Enllaços externs ==
| 