Josep Joffre i Plas: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Joffre Catalan.jpg |Postal de Joffre amb la dedicatòria en català|thumbnail]]

 

== Carrera militar ==

Fill de Gilles Joffre i Vidal i de la seva dona Catherine Plas i Mercader, Joffre va ingressar a l'[[École Polytechnique]] i poc després va participar en la defensa de [[París]] durant la [[Guerra francoprussiana]] de [[1870]]. Posteriorment, fou destinat a les colònies com a enginyer militar. El [[1911]] retornà a França i fou nomenat comandant en cap de l'[[exèrcit francès]], després de la renúncia de [[Joseph Gallieni]]. Amb el canvi de mentalitat a l'estat major de l'exèrcit, que passà d'una idea estratègica defensiva o una de molt més ofensiva, Joffre adoptà els plans de [[Ferdinand Foch]], l'ofensiva coneguda com a [[Pla XVII]]. Joffre fou nomenat comandant en cap malgrat no haver dirigit mai un gran exèrcit i la seva coneguda parsimònia.

Quan va esclatar la [[I Guerra Mundial]], el pla francès es veié superat pel [[Pla Schlieffen]] alemany. Joffre intentà recuperar la situació mitjançant una retirada i un contraatac, que culminà en la [[Primera Batalla del Marne]], entre el 5 i el 12 de setembre de 1914, que aconseguí salvar [[París]] i fer retirar els alemanys a les línies de front, que més o menys romandrien estàtiques durant la resta de la guerra. Després de les grans pèrdues a les batalles de [[Batalla de Verdun|Verdun]] i del [[Batalla del Somme|Somme]], Joffre fou substituït per [[Robert Nivelle]] el [[13 de desembre]] de [[1916]]. Joffre fou nomenat [[mariscal de França]], la primera persona en rebre aquest títol durant la III República, però el seu paper fou més cerimonial que operatiu. Fou el cap de la missió militar francesa als [[Estats Units]] el 1917 i posteriorment, cap del [[Consell Suprem de Guerra]] el 1918.

=== Delegació d'en Joffre als Estats Units ===

A conseqüència de la declaració de guerra que féu el [[Congrés americà]] a Alemanya, el ministre de la Guerra francès, [[Alexandre Ribot]], convocà Joffre i li va proposar de fer servir "el seu prestigi inigualable" acompanyant el president del Consell [[René Viviani]] als [[Estats Units d'Amèrica]]. Després d'aver hesitat alguna estona, Joffre finalment va acceptar. De fet, ja que llavors els Estats Units no tenien enemics i no havien conegut cap conflicte militar d'ençà el final de la [[guerra de Secessió]], els americans només tenien un exèrcit migrat de 120.000 soldats. Joffre fou encarregat de convèncer el president [[Woodrow Wilson]] de la seva implicació i de preparar el seu exèrcit per a la guerra. La missió francesa va embarcar a bord del vaixell ''Lorraine II'' el 15 d'abril a [[Brest]].

 

 

== Distincions ==

=== Distincions atorgades per l'estat francès ===

* Cavaller de la [[Legió d'honor]] (7 de setembre de [[1885]])

:: Oficial de la Legió d'honor (26 de desembre de [[1895]])

 

=== Distincions d'altres països ===

* [[Army Distinguished Service Medal|Distinguished Service Medal]] ([[Estats-Units]])

* ''Doctor honoris causa'' de [[Universitat de Harvard|Harvard]] (Estats-Units), de [[Universitat de Porto|Porto]] i de [[Universitat de Coimbra|Coimbra]] (Portugal)

 

== Referències ==

{{Amaga Ref}}

 

{{Enllaç AB|fr}}

 

[[Categoria:Companys de l'Orde del Servei Distingit]]

[[Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor]]