Diferència entre revisions de la pàgina «Roger Alier i Aixalà»

'''Roger Alier i Aixalà''' (Los Teques, Miranda, [[Veneçuela]], [[28 de juliol]] de [[1941]])<ref name="AlierAixalà2008">{{cite book|last=Alier|first=Roger|title=Montserrat Caballé|url=http://books.google.com/books?id=Q2eoBrz4Nl0C&pg=PA257|year=2008|publisher=L'Arca|location=Barcelona|isbn=978-84-936014-7-8|pages=p. 257}}</ref> és un [[historiador]] i [[crític musical]].<ref>{{GEC|0002638}}</ref>
 
== Biografia{{CN|data=octubre de 2013}} ==
Fill del psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Barba|nom=Carles|títol=El factor humano|publicació=Culturas|data=7 desembre 2005|pàgines=p. 12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/12/07/pagina-12/44236729/pdf.html|llengua=castellà|editorial=La Vanguardia}}</ref> nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.<ref>{{ref-web|url=http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=MI|consulta=19 novembre 2013|títol=Joaquim Alier i Gómez|editor=Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona}}</ref> Es traslladà amb els seus pares als [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]].<ref name="AlierAixalà2008"/>i Elel 1951 es traslladà, a [[Barcelona]], on més tard estudià [[piano]] al [[Conservatori del Liceu]]{{CN|data=octubre de 2013}} i la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan- Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979), publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la Festa o Misteri d'Elig'' (1975).
 
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], on col·laborà estretament amb [[Max Cahner]]. Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de [[1979]] és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música on el [[1987]] guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música.