Hugo Wolf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: enllaç no actiu
m Corregit: lf va estat obsedit en què compondre -> lf va estar obsedit que compondre
Línia 34:
La major influència sobre la música de Wolf la va exercir [[Richard Wagner]], qui en una entrevista amb Wolf en la seua primera temporada al Conservatori de Viena, el va encoratjar a persistir en la composició i a atrevir-se amb obres de major escala, cimentant així el desig de Wolf d'emular al seu ídol. Però Wolf va anar més enllà en la seua emulació de Wagner: com aquest es va fer [[Vegetarianisme|vegetarià]], encara que només va persistir-hi 18 mesos. La seua antipatia vers [[Johannes Brahms]] es va nodrir parcialment per la seua devoció a Wagner, i parcialment per la incomprensió mútua i el xoc de personalitats més aviat que per una malvolença vers la música d'aquell.
 
La fama de Wolf es fonamenta en els seus lieder; el seu temperament i capacitats el van portar a aconseguir-ne formes més íntimes i personals. Tot i estar convençut que el conreu de formes més ambicioses era la marca de genialitat d'un compositor (una creença que els seus mentors van recolzar), la petita escala de les cançons va proporcionar-li una excel·lent base sobre la que desenvolupar les seues capacitats compositives, fins a esdevenir la seua principal fortalesa. Els lieder de Wolf es destaquen per la concentració de la idea musical i per la profunditat emocional; la seua capacitat d'interpretar i expressar els textos a través de la música s'adequa totalment als requeriments del lied. Encara que Wolf va estatestar obsedit en quèque compondre només obres curtes era condemnar-se a una segon rang entre els compositors, la seua organització de les col·leccions de poemes en cicles dramàtics complets, trobant connexions entre els diversos textos no al·ludides explícitament pel poeta, així com la seua concepció de les cançons com a obres dramàtiques en miniatura, fan d'ell un dramaturg de talent, a despit de no haver compost més que una òpera sencera, i sense massa èxit.
 
A l'inici de la seua carrera, i més exactament en el període de la seua relació amb Wally Franck, els models de Wolf van ser els lieder de [[Franz Schubert]] i [[Robert Schumann]]. De fet les seues obres d'aquest període es poden considerar unes bones imitacions. S'ha especulat que l'elecció dels textos per als lieder en els primers anys, en part sobre temes com l'angoixa i el pecat, es va veure influïda per la contracció de la sífilis. El seu amor per Wally, no totalment aconseguit, va ser el pare intel·lectual dels [[Wesendonck lieder]]: apassionades obres sobre poemes de [[Nikolaus Lenau]]. Altres obres posterior es van distanciar estilísticament d'aquests; a la recerca d'un caràcter més optimista i fins i tot humorístic. ''Penthesilea'' també és una obra tempestuosa i colorista; encara que Wolf admirava Listz, qui l'havia encoratjat a acabar aquesta obra, trobava la música del mestre hongarès massa eixuta i acadèmica i òrfena de color i passió.