Batalla dels Vosges: diferència entre les revisions

[[Ariovist]], rei dels [[sueus]] havia creuat el [[Rin]] amb els [[marcomans]], [[tribocs]], [[nèmets]], [[vangions]], [[sedusis]], sueus i [[carudes]], des de la vall dels rius Neckar i Main al voltant del [[72 aC]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I, 51</ref> en ajut dels [[sèquans]] en la seva lluita contra [[aduins]] i els seus aliats, que foren derrotats i perderen tots els seus nobles, el Senat i els cavallers.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I, 30-33</ref> Amb els anys, els pobles germànics havien creuat el Rin fins arribar ràpidament als 120.000 colons. Els sèquans, amb aquests esdeveniments i vista l'arrogància creixent d'Ariovist van decidir unir forces amb els seus veïns aduins, oblidant greuges passats per combatre junts l'enemic comú. Després de derrotar el [[15 de març]] del [[60 aC]]<ref>{{la}} [[Ciceró]], ''Epistulae ad Atticum'', I, 19, 2.</ref> als celtes a la [[batalla de Magetobriga]], Ariovist va ocupar un terç del país dels sèquans i demanava un altre terç, doncs uns mesos abans havien arribat 24.000 carudes, als que calien terres i cases, amb el risc que en pocs anys, tots els gals fossin expulsats de la [[Gàl·lia]].

 

 

L'aprovació de l'Assemblea del [[58 aC]] va ser un pretext de Juli Cèsar per obtenir el permís legal per intervenir en la seva defensa contra els invasors germànics d'Ariovist, perquè creia que seria perillós seguir permetent creuar el Rin als alemanys doncs un cop ocupada tota la Gàl·lia podrien envair la [[Gàl·lia Narbonesa]] i després la pròpia Itàlia, com ja va passar [[guerra címbria|amb la invasió]] de [[cimbris]] i [[teutons]], i va enviar ambaixadors a Ariovist per demanar una entrevista a meitat de camí, però aquest va demanar que Cèsar anés a visitar-lo, doncs reclamava el dret a romandre a la Gàl·lia ja que havia guanyat la guerra contra els gals. Cèsar, molest per la resposta de Ariovist, va donar un ultimàtum dient que seria considerat en perpetuïtat, ''amic del poble romà'', només complia les següents demandes: No transferir més pobles germànics, a la Gàl·lia al llarg del Rin, i no atacar i tornar als ostatges als aduins i sèquans, els seus nous aliats. La resposta d'Ariovist va ser desafiar a Cèsar a lluitar amb ell, recordant el valor de les seves tropes, invicte fins a la data.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I, 35-36</ref>