Diferència entre revisions de la pàgina «Roger Alier i Aixalà»

 
== Biografia ==
Fill del psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Barba|nom=Carles|títol=El factor humano|publicació=Culturas|data=7 desembre 2005|pàgines=p. 12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/12/07/pagina-12/44236729/pdf.html|llengua=castellà|editorial=La Vanguardia}}</ref> nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.<ref>{{ref-web|url=http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=MI|consulta=19 novembre 2013|títol=Joaquim Alier i Gómez|editor=Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona}}</ref> EsPosteriorment, es traslladà amb els seus pares als [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]] i el 1951, a [[Barcelona]], on més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979),<ref name="GEC">{{GEC|0002638}}</ref> publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975).<ref name="GEC"/>
 
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]],<ref name="AixalàAlier2002">{{cite book|last=Alier Aixalà|first=Roger|title=Historia de la ópera|url=http://books.google.com/books?id=OvF1qSfDeqsC&pg=PA385|year=2002|publisher=Robinbook|language=castellà|isbn=978-84-95601-66-7|pages=p. 385}}</ref> on col·laborà amb [[Max Cahner]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonada|nom=Lluís|títol=Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”|publicació=El Temps|data=octubre 2013|url=http://www.eltemps.cat/article/1654/Francesc-Fontbona-&quotTreballar-amb-Max-Cahner-va-ser-una-cosa-irrepetible}}</ref> Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de 1979 és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música,<ref name="GEC"/> on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.