Comtat de Melguer: diferència entre les revisions

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Abans de que +Abans que , - abans de que + abans que )
m (Corregit: ot]]. Cap el 812 -> ot]]. Cap al 812)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Abans de que +Abans que , - abans de que + abans que ))
Després del [[878]] l'antiga nissaga local hauria recuperat el poder (si es que mai l'havia perdut realment) i portaren el títol de comtes de Substancion. Guillemona es la primera comtessa esmentada al cartulari comtal. Podria ser neta o jove de Robert (el nom del fill del qual no es coneix). Al segle següent la ciutat de Magalona va ser reconstruïda i el títol de comtes de Substancion es va abandonar en favor del nom occità de la nova Magalona o Mauguio, que va derivar en Melguèlh (Melgueil).
 
El comte Pere I es va casar vers [[1063]] amb Almodis, filla de comte [[Ponç II de Tolosa]] i el [[1085]] va decidir cedir l'alta sobirania feudal del comtat i bisbat de Magalona al Papa [[Gregori VII]]. Els seus successors no van reconèixer aquesta alta sobirania. Pere va deixar tres fills: Ponç (Abat de Cluny), Adelaida (mare de Pere de Puei, gran Mestre dels Cavallers Hospitalaris) i Ramon II. Aquest darrer, va tenir com a successor al seu fill Bernat IV que va sostenir un conflicte armat amb el seu cunyat Guillem VI senyor de [[Montpeller]] i finalment es va fer monjo al [[Velai]]. Va deixar dos filles, Guillema, que se suposa que fou l'esposa del vescomte [[Ramon Folc II de Cardona]], i [[Beatriu de Melguèlh]], l'hereva, que va quedar sota tutela del seu oncle [[Guillem VI de Montpeller]] el qual va concertar el seu enllaç amb el comte [[Berenguer Ramon I de Provença]]; davant això el comte [[Alfons I Jordà]] de [[comtat de Tolosa|Tolosa]] (112-1148), que aspirava a la regència, va declarar la guerra a [[Montpeller]], fins que finalment es va arribar a un acord de coregència. Guillem VI, abans de que Beatriu arribés a la majoria d'edat, la va casar segons el que s'havia acordat amb el comte de Provença ([[1135]]) però aquest va morir el [[1144]] i Beatriu es va casar llavors en segones noces amb Bernat Palet, senyor d'Ales (que fou Bernat V de Melguelh), que va morir el [[1170]]. Beatriu havia tingut del primer matrimoni amb Ramon Berenguer I, un fill, [[Ramon Berenguer III de Provença]], al que al rebre el comtat de Provença va associar al govern, del que mai es va ocupar. Aquest comte fou el pare de [[Dolça II de Provença]], comtessa el 1166-1167 fins que [[Alfons el Cast]] se'n va apoderar). El comte va morir el [[1166]] i l'experiència d'associació a Melguèlh fou considerada negativa; Beatriu va decidir casar a la seva filla gran Ermessenda Palet (del seu segon matrimoni) amb Pere Bermon de Sauva, señor d'[[Andusa]], i confiar al matrimoni el govern del comtat, el que efectivament es va portar a terme el [[1170]], però Pere Bermon va morir el [[1172]] i llavors un fill menor de Beatriu, Bertran I, que era l'hereu legitim des de [[1166]] i ja es titulava comte, va reclamar els seus drets i es va aliar amb Guillem VII de Montpeller al que va cedir una part de les seves possessions i el [[1172]] es va declarar vassall del rei d'Alfons I de Catalunya i Aragó i li va cedir el comtat en presencia del comte de [[Pallars]], i els nobles de Melguèlh van jurar fidelitat al rei. Beatriu va reaccionar airada, va declarar desheretat al seu fill Bertran i va nomenar hereves per meitat a la seva filla Ermessenda i a la seva neta Dolça. Molts nobles van acatar la decisió de la comtessa titular i Ermessenda fou casada el 1173 amb l'hereu de Tolosa, el futur comte [[Ramon VI de Tolosa]] (en realitat Ramon VIII de Tolosa després del descobriment de dos comtes abans desconeguts de nom Ramon) i es va establir que després de la mort de Beatriu el comtat de Melguèlh o Melgueil quedaria unit a Tolosa com així va ser després del [[1190]].
 
Amb les guerres càtares el comtat fou ocupat per [[Simó de Montfort]] i va quedar unit a les possessions de la corona francesa ([[1213]]) cosa confirmada el [[1215]]. El reis van concedir el títol de comte de Melguèlh als bisbes de Magalona. Vegeu [[bisbat de Magalona]].
851.856

modificacions