Semiarrianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguts com macedonian -> coneguts com a macedonian
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-esprés de què +esprés que)
Línia 5:
Els semiarrians consideraven al Fill com {{polytonic|ὁμοιούσιος}}, "homoiousios"), és a dir de la mateixa substancia que el Pare, mentre que els seus opositors els [[arrians purs]] o [[acacians]] (del seu cap [[Acaci de Cesarea]]) el consideraven {{polytonic|ἀνόμοιος}}, "anomoios", és a dir de diferents substancia.
 
Els semiarrians foren coneguts com a macedonians després de quèque el patriarca [[Macedoni I]] de Constantinoble ([[Macedoni de Tràcia]]) fou deposat el [[360]] i va agafar la direcció del grup. Foren perseguits i es van acostar al credo de Nicea i el 367 molts dels seus bisbes van transmetre al papa [[Liberi I]] una confessió en què admetien que el Fill era {{polytonic|ὁμοιούσιος}}, "homoiousios"), o de la mateixa substancia però negaven la divinitat de l'Esperit Sant, i per això els grecs els van anomenar {{polytonic|Πνευματόμαχοι}}, "Pneumatomachi" es a dir impugnadors de l'Esperit. Els Macedonians consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels.
 
Els macedonians foren també anomenats [[maratonians]] {{polytonic|Μαραθωνιανοί}} per un dels seus líders anomenat [[Marató (bisbe)|Marató]] (''Marathonius''), bisbe de [[Nicomèdia]] (i antic diaca del Patriarca), qui, al morir Macedoni I, el va succeir al capdavant de la tendència, però el nom no va prevaler.