Humfrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un cop de ma, expulsà -> un cop de mà, expulsà |
m Corregint expressió invàlida en català |
||
Línia 18:
El [[861]] forces musulmanes, després d'un temps de treva, [[Ràtzia de 861|atacaren Barcelona]], l'assetjaren i potser fins i tot arriben a dominar alguns ravals, però es de suposar que Humfrid va negociar la seva retirada o renovació de la treva amb el consentiment de [[Carles el Calb]] i va ser acceptada per [[Muhammad I]].
A la tardor del [[861]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]] però va fracassar quan el regne de Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent annexionista. Això va causar malestar, sigui pel fracàs o sigui per la injustícia. Més nobles es giraren contra Carles i entre ells sembla que Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]]. [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, instigat pel conseller Esteve es revoltà. Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb. Aquest, fa acusar immediatament a Humfrid d'infidelitat. Sembla que el [[19 d'agost]] del [[862]] Humfrid ja havia estat desposseït dels seus honors i investit un tal Sunyer, potser l'antic [[comte d'Empúries]] Sunyer I o potser el seu fill [[Sunyer II]] o potser un altre magnat, del qual no se sap res, però que no va poder prendre possessió perquè Humfrid restava rebel als seus dominis. Pel que se sap només es van poder ocupar els comtats de Empúries i [[Peralada]] (entregats a [[Sunyer II]] i [[Delà]], fills de Sunyer I) i [[Girona]] i [[Besalú]] (entregats a [[Otger]]) però Barcelona, [[Osona]], [[Narbona]], [[Agde]], [[Besiers]], [[Melguelh]] i [[Nimes]], restaren en mans de Humfrid. A finals del [[862]] dos dels seus enviats de noms Lambert i Adaulf van tenir un ''placitum'' o assemblea a [[Narbona]]; en aquests assembla s'ordena entre altres la restitució a Richimir, abat de [[Abadia de Montoliu|Montoliu]] o Mallast, del lloc de ''Stacian'' a la diòcesi de Narbona, lloc que havia estat usurpat al monestir o abadia; el judici es va sotmetre a la llei visigoda que era segons sembla la del acusat i la sentència fou executada en 15 dies després
El [[863]] Humfrid ocupà la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i s'apoderà dels comtats de Tolosa, Pallars i Ribagorça; el comte [[Ramon I de Tolosa|Ramon]], fidel al rei, va morir en la lluita (863 o 864?). Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitània, en un cop de mà, expulsà al comte Bernat d'Alvèrnia i ocupà el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al temps que, amb la mediació del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitània fou dissolt. Al mateix temps [[Salomó d'Urgell i Cerdanya]] se suposa que va negociar un tractat de pau i neutralitat amb l'emir de [[Còrdova]], que ja devia haver pactat la pau abans amb Humfrid i podia esdevenir el seu aliat. Un dieta a Verberie a la tardor del 863 (finals d'octubre) va confirmar la pau acordada i si be el tractat definitiu no es va concloure fins el [[865]] deixava a Humfrid sense potencials aliats exteriors.
| |||