An-Nàssir Dawud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: reconegut com successor -> reconegut com a successor |
m Corregint expressió invàlida en català |
||
Línia 5:
Dawud tot i el maltractament infringit, va restar lleial a al-Kàmil i el va ajudar contra altres prínceps [[aiubites]]. El 1237 al-Kàmil va conquerir Damasc i va morir a l'any següent (març de 1238). Dawud havia estat designat per governar Damasc però el fill d'a-Kàmil, [[al-Àdil II]], fou reconegut com a successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí al-Malik al-Djawad Yunus. Dawud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de Nablus i va haver de fugir cap a [[al-Karak]].
El 1239 Yunus, que no se sentia segur amb al-Àdil II, va cedir Damasc al seu cosí al-Màlik [[as-Sàlih Ayyub]], rebent a canvi [[Sindjar]], [[Rakka]] i Ana. Tant al-Àdil II com Dawud van rebutjar aquest arranjament i es van aliar per atacar conjuntament a Ayyub, però com que an-Nàssir va exigir la cessió de Damasc en cas de victòria i al-Salih s'hi va negar, an-Nàssir va passar al servei d'al-Adil II esperant que aquest li donaria Damasc. Derrotat al-Salih Ayyub, es va refugiar amb Dawud a al-Karak, que el va acollir després
El 1248 va designar com a successor al seu fill [[al-Muazzam Isa]] i va fugir a [[Alep]] on fou ben acollir per [[an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz]] (1236-1260). Va confiar les seves joies, molt valuoses, a la custòdia del califa, que li va fer un contracte de depòsit però mai els hi va retornar. El seu fill al-Muazzam Isa i un altre germà, van optar per cedir al-Karak a al-Salih Ayyub a canvi d'alguns feus a Egipte (1249). Al-Salih (que des de 1240 era sultà d'Egipte i des de 1245 de Damasc) va acceptar. Poc després an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz feia empresonar a Dawud a [[Homs]] (octubre del 1250) però fou alliberat el 1253/1254 per intercessió del califa abbàssida.
| |||