Signe de Tanit: diferència entre les revisions

El '''signe de Tanit''' és un [[símbol]] [[antropomorfisme|antropomorf]] present en nombroses restes arqueològics d'origen [[República cartaginesa|púnic]]. El símbol ha estat objecte de diverses representacions en les quals es desvetllen algunes constants : un [[triangle]], una forma lineal de vegades els dos braços alçats i un disc en la part superior.▼

Les primeres representacions del signe van ser descobertes sobre una [[estela (monument)|estela]] en [[Cartago]] a partir de principis del [[segle XIX]]. Les excavacions arqueològiques han descobert representacions en altres mitjans com [[mosaic]]s o també [[ceràmica]]sceràmicas.▼

Les excavacions dels [[tofet]]s de [[Tofet de Salambó|Cartago]], de [[Susa]] i de [[Motia]] han posat en relleu la difusió particularment important del símbol en la conca occidental del [[mar Mediterrani]], encara que els pocs descobriments sobre les terres fenícies primitives possiblement són deguts a una ocupació contínua dels llocs que fan més difícils les cerques.<ref name="Lipinski">Édouard Lipinski [sous la dir de], ''Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique'', éd. Brépols, Paris, 1992</ref>▼

El símbol anomenat signe de [[Tanit]] s'ha relacionat amb la deessa del mateix nom, consort de [[Baal Hammon]] en el panteó púnic dels primers descobriments. A causa de la la proximitat del signe amb la creu ansada egípcia ([[ankh]]) , la relació de la Cartago púnica amb [[Egipte Antic|civilització faraònica]] poden corroborar aquest origen.▼

Va ser vist com una representació de la connexió del món terrestre amb el món celestial, les dues branques aixecades que són dos braços aixecats en signe de [[oració]]. El signe ha estat també interpretat amb una finalitat apotropaica, ja que els púnicospúnics estaven desitjosos de protegir-se del [[mal d'ull]].▼