As-Sàlih Ayyub: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mites van infringir una sever -> mites van infligir una sever |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- a causa de que + a causa del fet que , -A causa de que +A causa del fet que ) |
||
Línia 5:
A la mort d'al-Kàmil el [[6 de març]] de [[1238]]. An-Nàssir Dawud d'al-Karak havia de ser el successor a Damasc però el fill d'a-Kàmil, al-Àdil II, fou reconegut com a successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí al-Malik al-Djawad Yunus. Dawud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de [[Nablus]] i va haver de fugir cap a [[al-Karak]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abu Izzeddin |nom=Nejla M. |títol=The Druzes: A New Study of Their History, Faith, and Society |url=http://books.google.es/books?id=BprjrZzee5EC&pg=PA151&dq=Ayyub+Dawud+Karak&hl=ca&sa=X&ei=e3SMUO7VHsSHhQe0gYHQBg&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Ayyub%20Dawud%20Karak&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1993 |pàgines=p.151 |isbn=9004097058}}</ref> El 1239 Yunus, que no se sentia segur amb al-Àdil II, va cedir Damasc al seu cosí al-Màlik as-Sàlih Ayyub, rebent a canvi [[Sindjar]], [[Rakka]] i [[Anah]] (gener del 1239) mentre el govern de Hisn Kayfa i dependències quedava en mans de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]]. Tant al-Sàlih Ayyub com an-Nàssir Dawud van rebutjar aquest arranjament i es van aliar per atacar conjuntament a Ayyub, però com que an-Nàssir va exigir la cessió de Damasc en cas de victòria i al-Sàlih Ayyub s'hi va negar, an-Nàssir va passar al servei d'al-Adil II esperant que aquest li donaria Damasc. Al-Sàlih Ayyub va reorganitzar les seves forces i els seus aliats sirians i es va dirigir a Nablus (maig de 1239); es va negociar un acord de pau amb la mediació del califa abbàssida i ja estava gairebé arranjat quan al-Sàlih Ismaïl, que governava a [[Baalbek]], [[al-Bika]], [[Bosra]] i [[Sawad]], aliat d'al-Mujàhid Shirkuh ibn al-Qàhir d'[[Homs]] (1186-1240), que havia demorat l'ajut a al-Sàlih Ayyub, van aprofitar per atacar la desguarnida Damasc que van ocupar el [[27 de setembre]] de [[1239]] i van fer presoner al seu fill al-Mughith Umar.
Abandonat per les seves tropes, al-Sàlih Ayyub, es va refugiar amb [[an-Nàssir Dawud]] a [[al-Karak]], que el va acollir a causa
Poc de sap del seu govern a Egipte; va purgar l'exèrcit i va promoure als seus propis mamelucs pels que va construir una residència a l'illa de [[Rawda]] que fou l'origen dels mamelucs [[bahriya]] (febrer de 1241). Un acord general entre aiubites fou signat el 1243, sent el principal perjudicat an-Nàssir Dawud. As-Sàlih Ismaïl que dominava Damasc, va reconèixer la sobirania d'Ayyub (setembre de 1243) i anava a alliberar a al-Mughith Umar quan unes cartes interceptades enviades per Ayyub als mercenaris khwarizmites va trencar la confiança i finalment Umar va morir empresonat l'agost de 1244 i es creu que fou as-Sàlih Ismaïl qui el va fer executar.
| |||