Tafilalt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l-Suk); l'altre ciutat im -> l-Suk); l'altra ciutat im |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- a causa de que + a causa del fet que , -A causa de que +A causa del fet que ) |
||
Línia 8:
Fins al segle XIV la seva història es la mateixa que la de [[Sigilmasa]] fundada al segle VIII i que va eclipsar altres centres anteriors com [[Ziz]], [[Tudgha]] i [[Targha]]. Fou seu de la dinastia [[kharigita]] dels [[midràrides|midrarites]] que es va estendre cap a la [[regió del Draa]]; el 976/977 fou ocupada pels [[zenetes]] [[maghrawa]] que van fundar l'[[emirat maghrawa de Sigilmasa]] en general aliat al [[califat de Còrdova]] (fins que va desaparèixer de fet el 1012); l'emirat fou conquerit pels [[almoràvits]] el 1054/1055 i els va pertànyer fins a la conquesta [[almohade]] el 1140.
El nom de Tafilalt apareix sempre a les fonts com Sigilmasa, o el Sus al-Aksa. El 1204 hi va haver una revolta [[sanhadja]]-fatimita (xiïta) a causa
Sigilmasa va continuar sent el centre de la regió. El 1315 el príncep Abu Ali, revoltat contra el seu pare [[Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub]], es va sotmetre i va rebre el govern de Sigilmasa i tot el sud de l'[[Muntanyes de l'Atles|Atles]]; va fer una política autònoma i amb els suport dels Makil es va estendre cap a les posicions saharianes de [[Tuwat]], Tigurarin i Tamentit; revoltat per segona vegada, fou derrotat el 1322 però el seu pare li va permetre conservar el govern del sud del país (fins al [[Sus al-Aksa]]) que va conservar fins tres anys després que el seu germà [[Abu-l-Hàssan Alí ibn Uthman]] va pujar al tron [[marínida]] a [[Fes]] el 1331; el nou sultà va assetjar Sigilmasa el 1334 i la va ocupar, però va donar el govern al seu fill Abu Inan (després sultà [[Abu-Inan Faris al-Mutawàkkil ibn Alí]]); va concedir feus als Makil (amb dret de recaptar impostos) consolidant el seu poder sobre el dels berbers. Quan va pujar al tron [[Abu-Amr Taixfín ibn Alí]] (1361, només va governar uns mesos) els zayyànides, amb el suport dels Makil, van proclamar a Sigilmasa a un pretendent, Abd al-Hatim ibn Abu Ali que va ser portat des de [[Regne de Granada|Granada]] on vivia i fou reconegut pels xeics i caps religiosos, pels ciutadans de Sigilmasa i pels àrabs de la regió, però el 1363 fou expulsat pel seu germà Abd al-Mumin el que va permetre poc després la recuperació de Sigilmasa pel sultà [[Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí]] (1361-1365); encara els zayyànides o [[abdalwadites]] van fer algun intent més per establir un pretendent marínida aliat a Sigilmasa, sent el més important el que va afavorir a Abd al-Rahman ibn Bayaflusan ibn Abu Ali, que va tenir com habitualment el suport dels Makil, però no va durar gaire.
| |||