El lloc actual de la llacuna circular té una [[Àrea|superfície]] d'unes vuit [[hectàrea|hectàrees]], l'altra llacuna mesura aproximadament el doble.<ref>Mesuraments efectuats per Charles Ernest Beulé i recollides per M'hamed Hassine Fantar, ''op. cit.'', p. 128.</ref> El port comercial estava unit al mar per un [[canal]], el qual havia de desembocar a l'actual [[Badia (geografia)|badia]] de Kram, de la qual no existeix cap resta.
Apià cita el terme de «cothon» per denominar als ports, paraula d'[[llengües semítiques|origen semític]] que designa una dàrsena artificial creada per la mà de l'home.<ref>M'hamed Hassine Fantar, ''op. cit.'', p. 125-126</ref> Aquests espais són relativament ben coneguts en altres ciutats púniques, com [[Mòtia]], a [[Sicília]], o [[Mahdia]], a Tunísia. [[Estrabó]] també proporciona dades sobre la distància dels ports de Cartago al Cap Lilibeu.<ref>El Cap Lilibeu, juntament amb el Paquino i el Celorias, eren els tres promontoris, dels quals va sorgir Trinacria, l'antic nom de Sicília (del [[grec antic]] ''tria''-«tres»/''ákra'' «cap, promontori». Cf. [[Tucídides]], ''[[Història de la Guerra del Peloponès]]'', VI.2.2; [[Èfor de Cumes]] a [[Fragmenti der griechischen Historiker|FGrH]] 70 F 137b. promontori sud-oriental de Sicília i que estima el 1500 [[estadi (unitat de longitud)|estadis]] (277,5 km, en realitat 215). Estrabó, ''[[Geografia d'Estrabó]]'' VI.2.1.</ref> La tradició literària ha pogut ser verificada per l'arqueologia. Els arqueòlegs han realitzat maquetes que reconstrueixen el jaciment arqueològic en les diverses èpoques de la història de la ciutat. Aquestes maquetes s'exhibeixen en el petit museu de l'illot de l'almirallat.
