Història de les relíquies catòliques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
La informació sobre la devoció a les relíquies des de la mort de [[Jesús de Natzaret]] fins l'[[edat mitjana]] és escassa. Són més de deu segles amb poques dades. D'aquest període, la història que es coneix més bé és la de santa [[Helena de Constantinoble]]. Segons explica [[Eusebi de Cesarea]], Helena va fer un [[pelegrinatge]] a [[Palestina]] i a d'altres províncies orientals on, entre d'altres, va trobar les [[relíquia|relíquies]] de la [[Veracreu]] de [[Jesús de Natzaret]], que portà l'[[Escala Santa]] de [[Jerusalem]] a [[Roma]], va dipositar la túnica de Crist a [[Trèveris]] i va deixar la corda que lligà a Jesús a [[Xipre]]. Consta el culte a la [[Veracreu]] a la [[Basílica del Sant Sepulcre]] de Jerusalem durant el segon quart del segle IV. [[Ciril de Jerusalem]] apunta en una carta de 351 que la creu s'havia trobat durant el regnat de Constantí I.<ref>{{ref-web|url=http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idarticulo=28694|consulta=24 novembre 2013|títol=Santa Elena y la verdadera Cruz de Cristo|obra=religionenlibertad.com|editor=Religión en Libertad}}</ref>
 
Hi ha tres versions de la història. En una el descobriment s'atribueix només a Helena,<ref>[[Rufí]], ''Historia ecclesiastica'', x.7-8; Sòcrates l'Escolàstic, ''Historia ecclesiastica'', i.17; [[Sozomè]], ''Historia ecclesiastica'', ii.1-2; [[Teodoret]], ''Historia ecclesiastica'', i.18, [[Aureli Ambrosi]], ''De obitu Theodosii'', 40-49; [[Paulí de Nola]], ''Epistulae'', xxxi.4-5; [[Sulpici Sever]], ''Chronica'', ii.22-34.</ref>, en la segona s'atribueix a una llegendària emperadriu del segle I, Protonike, i la tercera narra que Helena va comptar amb l'ajut del jueu Judà, que es va convertir i va ser batejat com a Ciríac (''Kyriakos''). Aquesta va ser la versió més difosa, possiblement pels trets antisemítics.
 
La [[basílica de la Santa Creu de Jerusalem]], a [[Roma]], es va construir sobre el ''Palatium Sessorianum'', residència de l'emperadriu, per hostatjar-hi les relíquies que havia portat des de Jerusalem. L'autenticitat de moltes d'elles està qüestionada, però la tradició fa que hagin estat venerades durant segles com a veritables. A més d'una part de la Veracreu (la major part es va portar després a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]] en 1629), hi ha: part del ''Titulus Crucis'' (la tarja que es va penjar a la creu amb la inscripció INRI), dues espines de la corona, la Santa Esponja, part d'un clau i part de la creu on va ser crucificat el Bon Lladre. A més, fragments del pilar on va ser lligat Crist quan va ser fuetejat, fragments del Sant Sepulcre, un dit de Sant [[Tomàs apòstol]] i fustes del pessebre de [[Betlem]].