Sigmund Freud: diferència entre les revisions

Freud esperava que la seva investigació proporcionés una sòlida base científica per al seu mètode terapèutic. L'objectiu de la teràpia'' Freud''iana, o psicoanàlisi, era portar al conscient els pensament i sentiments reprimits i així permetre al pacient desenvolupar un Jo més fort. Bàsicament, es tracta de portar els pensaments i sentiments de l'inconscient al conscient induint al pacient a parlar mitjançant l'"associació lliure" i a parlar dels seus somnis. Un altre element important dde la psicoanàlisi és la relativa falta d'implicació per part del psicoanalista, per tal que el pacient projecti els seus pensaments i sentiments sobre l'analista. A través d'aquest procés, anomenat transferència, el pacient pot reconstruir i resoldre conflictes reprimits (causants de la seva malaltia), especialment conflictes de la infància amb els seus pares.

* [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciència]] per basar la seva teoria en [[hipòtesi]]s no [[Falsabilitat|falsables]] i per replantejar la l'evidència quan no confirma les hipòtesis recorrent al infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper va prendre ala la psicoanàlisi com a exemple de [[pseudociència]], en contrast amb la [[teoria de la relativitat]] d'[[Albert Einstein]]. Popper va observar que mentre les condicions de refutació de les hipòtesis d'Einstein estaven determinades amb precisió i Einstein estava disposat a començar de nou si l'evidència no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidència per mantenir les hipòtesis malgrat la manca de suport empíric.<ref>Clavell de Druyff, Fernanda. [http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les crítiques de Karl Popper a la psicoanàlisi". ] </ref>