|
== Encausats, penes i militància actual ==
* [[Eduardo Uriarte|Teo Uriarte]], condemnat a dues penes de mort i 12030 anys de presó. Posteriorment fundador i militant d'[[Euskadiko Ezkerra]] i actualment al [[PSE-EE]].
* [[Jokin Gorostidi]], condemnat a mort i 9630 anys de presó. ActualmentPosteriorment militamilità a [[Herri Batasuna]]
* [[Xabier Izko de la Iglesia]] condemnat a mort i 12527 anys de presó. Posteriorment fou militant d'[[Euskadiko Ezkerra]].
* [[Unai Dorronsoro]] condemnat a mort i 70 anys de presó. Posteriorment milità a l'[[Moviment Comunista d'Euskadi|EMK]].
* [[Mario Onaindia]] condemnat a mort i 8251 anys de presó. Posteriorment fundadorFundador i militant d'[[Euskadiko Ezkerra]] i posteriorment al PSOE basc [[PSE-EE]].
* [[Xabier Larena]], condemnat a mort i a 6330 anys de presó. Posteriorment fou militant d'[[Euskadiko Ezkerra]].
* [[Bittor Arana]], condemnat a 70 anys de presó. Posteriorment milità a [[Comissions Obreres|CCOO]]
* [[Josu Abrizketa]] condemnat a 62 anys. Posteriorment milità a [[ETA|ETA pm]], i fou deportat a [[Cuba]].
* [[Antxon Karrera]] condemnat a 5212 anys. Posteriorment milità a [[Comissions Obreres|CCOO]] i a [[IzquierdaLliga UnidaComunista Revolucionària|IU/EBLKI]] i a [[Ezker Batua]].
* [[Ione Dorronsoro]] condemnada a 50 anys. Posteriorment milità a l'[[Moviment Comunista d'Euskadi|EMK]].
* [[Enrique Gesalaga]] condemnat a 50 anys. Posteriorment fou sindicalista de base.
* [[Jon Etxabe]] condemnat a 50 anys. Més tard milità a la [[Lliga Comunista Revolucionària|LKI]] i a [[STEE-EILAS]].
* [[Gregorio López Irasuegi]] condemnat a 4030 anys. Va morir el [[1988]].
* [[Itziar Aizpurua]] condemnada a 15 anys de presó. Militant de [[Herri Batasuna]].
* [[Julen Kalzada]] condemnat a 12 anys. Acualment és professor d'[[llengua basca|euskera]].
===Conseqüències===
Un conjunt de fets va fer que el procés, inicialment concebut per a assestar un dur cop a E.T.AETA, finalment esdevingués una estocada per al Règim. El primer d'ells va ser un erroni moviment polític interessat a identificar els oficials encarregats d'aquests com a oportunitat de promoció personal. Així van convertir el procés en un judici col·lectiu, unint en una sola causa els setze casos individuals. No van preveure que fent això centraven l'opinió internacional sobre les aspiracions basques, compartides per tots els acusats, en lloc de concentrar-les en les presumptes activitats terroristes d'alguns d'ells. Amb aquest judici, amb què es pretenia donar un cop mortal a ETA, va passar justament el contrari, amb l'afegit d'una extraordinaria i enfortidora publicitat internacional per a la banda. Pitjor encara, en una organització llavors dividida arran de la "VI Assemblea", el Règim va aconseguir que en aquells dies, abans de la deriva cap a l'abisme de [[1977]], ETA aconseguís una àmplia admiració, seduint com a complement de la lluita de masses dels obrers.
Un altre fet no menys important, va ser l'efectista moviment tàctic d'E.T.A.ETA amb el segrest del cònsul alemany. Les autoritats alemanyes, país d'importants proveïdors, clients i inversors a España, van començar a exercir pressions per tal que les sentències de mort no es duguessin a terme. Quedava palès que, en cas contrari, hi haurien sancions econòmiques.
Finalment la implicació per part de l'Església a favor de l'amnistia va acabar de tancar el cercle.
| 