Loís Alibèrt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref |
correcció |
||
Línia 1:
'''Loís Alibèrt''' ([[Bram]], [[Lauraguès]], [[12 d'octubre]] de [[1884]] - [[Montpeller]], [[16 d'abril]] de [[1959]]) fou un lingüista i gramàtic [[occità]]. Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per [[Antonin Perbosc]] i [[Prospèr Estieu]]. Fou secretari general de la [[Societat d'Estudis Occitans]], creada a [[Tolosa]] el 1930, i seguí de prop els mètodes de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. El 1935 l'Oficina de Relacions Meridionals de la [[Generalitat de Catalunya]] li publicà a [[Barcelona]] la ''[[Gramatica
Així establia la [[norma clàssica occitana]] que avui és el sistema normatiu més general de l'occità. També iniciava el camí cap a la creació d'una llengua literària comuna, assolida parcialment, després de la [[Segona Guerra Mundial]], pel nou [[Institut d'Estudis Occitans]], continuador de la Societat. Consagrà la maduresa a aplegar materials per a un diccionari occità, destinat a posar fi a la fragmentació dialectal escrita i a la francesització del vocabulari, de l'ortografia i de la sintaxi. Morí abans d'acabar aquella obra, que fou publicada pòstumament (''Dictionnaire occitan-français'', 1965).
| |||