Melilla: diferència entre les revisions

Al [[segle VII]] la van conquerir els musulmans i li van donar el seu nom actual. El [[930]] el califa cordovès [[Abd al-Rahman III]], va aconseguir el suport del cap dels berbers [[Miknasa (tribu)|Miknasa]], Musa ibn Abi l-Afiya (que abans havia servit als [[fatimites]]) el qual es va apoderar de la ciutat i hi va construir muralles i es va erigir en un baluard contra els fatimites i un port fàcilment connectat amb l'[[Àndalus]]. El descendents del seu fill al-Buri ibn Musa la van tenir com a punt central dels Mikanasa al [[Magreb]] fins que el grup fou derrotat i dispersat per l'[[almoràvit]] [[Yússuf ibn Taixfín]] el [[1070]], però ja l'havien abandonat almenys tres anys abans, ja que[[al-Bakri]] diu que el [[1067]] la població de la ´ciutat i la seva regió van cridar a un idríssida [[hammúdida]] d'Al-Andalus que fou reconegut sobirà. Llavors la ciutat tenia muralles, ''hammam'', mercats i gran mesquita, a més d'una poderosa ciutadella i estava poblada pels Banu Wartadi o Banu Wartada de la tribu Battuya dels [[sanhadja]]. Va ser coneguda com a port comercial encara que el port només es podia utilitzar l'estiu, i que recollia les mercaderies que venien des de [[Sigilmasa]] i s'estenien per la [[Mediterrània]]. Del [[1067]] al [[1080]] va restar independent de [[Fes]] o de [[Nakur]] però en aquest any fou ocupada pel sobirà almoràvit.

 

 

El [[1490]], davant els rumors d'un atac cristià, els habitants la van abandonar; en revenja per aquesta deserció el sultà [[wattàsida]] va fer cremar la ciutat. El [[17 de setembre]] de [[1497]] els castellans comandats per [[Pere d'Estopinyà]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=García Hernán |nom=Enrique |cognom2=Maffi |nom2=Davide |títol=Política, estrategia, organización y guerra en el mar |url=http://books.google.es/books?id=W0K8VseEaDMC&pg=PA743&dq=17+de+septiembre+de+1497&hl=ca&sa=X&ei=ylpBT5L2Faqb0QXUn9yPDw&ved=0CE4Q6AEwBQ#v=onepage&q=17%20de%20septiembre%20de%201497&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC |data=2006 |pàgines=p.743 |isbn=8484832244 }}</ref> van desembarcar-hi i la van ocupar sense resistència. Va servir de base per atacar Ghassasa per terra, que fou capturada l'abril de [[1506]] que els marroquins van recuperar el [[1533]] però degut a la proximitat de Melilla ja no va tornar a recuperar importància, i l'activitat comercial va passar a al-Mazimma (moderna [[al-Hoceima]]). La fortalesa de [[Tazuta]], a la rodalia, que havia estat la capital wattàsida, va esdevenir el centre de resistència als cristians i sota un santó local capital d'un feu que fou virtualment independent a la caiguda dels [[wattàsides]]. Els caps de la guerra santa a Tazuta i també a Midjaw no van parar d'atacar Melilla.

Els pretendents marroquins utilitzaven a vegades Melilla com a refugi o com a suport sobretot amb la dinastia sadita. El [[1549]] el wattàsida deposat Abu Hassun, es va refugiar a Melilla, titulat rei de [[Badis (Marroc)|Badis]]; el [[1550]] va acollir a Mawlay Amar, rei de [[Debdu]], i la seva família. Nasir ibn Abd Allah al-Ghalib Billah va iniciar la guerra contra el seu oncle [[Ahmad al-Mansur]], des de Melilla, el [[1595]].

 

 

A la ciutat es va originar l'aixecament que va desembocar en la guerra civil espanyola el [[1936]]. La ciutat era considerada una "plaça de sobirania" dependent de la [[província de Màlaga]] ([[Ceuta]] depenia de [[província de Cadis|Cadis]]). El [[1955]] tenia 86.500 habitants però en els darrers ha anat perdent població espanyola i l'ha guanyat d'emigrants legals i il·legals marroquins i el [[2009]] estava per sota dels 80.000 habitants.