Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
El [[610]] fou atacada pels [[àvars]]. El [[730]] hi va néixer Paulus Diaconus, autor de la història dels llombards; el [[774]] fou ocupada pels francs i el seu nom va esdevenir ''Civitas Austriae'' (Ciutat oriental) mentre el territori va esdevenir una marca.
 
El [[875]] fou marques de Friul [[Berenguer I d'Italia|Berenguer de Friul]] que després fou rei d'Itàlia. El [[1077]] es va iniciar el domini del Patriarca d'Aquileia que va tenir la seva seu a ''Civitas'' (Cividale) fins elal [[1238]] en què va passar a [[Udine]]. El [[1419]] es va establir el domini venecià.
 
El [[1509]] va rebutjar l'atac dels imperials; el [[1511]] fou parcialment destruïda per un terratrèmol. El [[1553]] fou inclosa en la divisió administrativa del ''Provveditorato Veneto''; el [[1598]] la va afectar la pesta; el [[1616]] i [[1617]] les milícies locals dirigides per Marcantonio da Manzano es van distingir a l'anomenada guerra de [[Gradisca]] contra els imperials.
 
El [[1797]] fou ocupada per França que la va entregar a [[Àustria]] el [[1798]] en virtut del [[tractat de Campoformio]], però el [[1805]] va tornar a França i va quedar integrada al [[departament del Passariano]]. Fou ocupada pels austríacs el [[1813]] i va quedar integrada al [[Regne Llombard-Vènet]] (fou capçalera del districte XIII del Friule) fins elal [[1866]] en què va passar a Itàlia.
 
Va patir les guerres mundials com altres ciutats; el [[1976]] un terratrèmol hi va causar força danys. El seu nom actual es '''Cividale di Friuli'''.
851.856

modificacions