Max Aub Mohrenwitz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és -> es
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
Línia 25:
Quan acaba el batxillerat Aub decideix no anar a la [[Universitat]] i començar a treballar amb son pare al negoci de viatjant de bijuteria per a cavallers. Això li donarà l'oportunitat de viatjar per tot el País Valencià, [[Catalunya]], [[Aragó]], [[Múrcia]], i l'est de [[Castella]] i [[Andalusia]]. Aquesta experiència de contacte amb la realitat de les gents senzilles i les seues condicions de vida serà determinant en la seua formació com a escriptor i en la seua ideologia. Un fet clau per a la seua posterior carrera literària fou l'encontre casual, a [[Girona]], durant el seu primer viatge de treball, als díhuit anys, amb l'escriptor francés [[Jules Romains]], qui li donarà una targeta de presentació per al poeta i crític [[Enrique Díez-Canedo]]. Aub es mantenia molt al dia de les novetats literàries gràcies a les suscripcions a revistes franceses (la ''[[Nouvelle Revue Française]]'', sobretot) i espanyoles (la revista ''[[España (revista)|España]]'' d'[[Ortega y Gasset]] y [[Manuel Azaña]]).
 
Un parell d'anys després, el [[1923]], quan ja té acabat el que serà el seu primer llibre de poemes, ''Los poemas cotidianos'', viatjarà a [[Madrid]] per a visitar Díez-Canedo.<ref>[http://www.uv.es/entresiglos/max/pdf/rose%20duroux.pdf Rose Duroux, "Une amitié indéracinable: Max Aub/Enrique Díez Canedo.] {{fr}}</ref> Aquest l'introduirà en els ambients literaris on coneixerà els futurs membres de la [[Generació del 27]] i altres escriptors i intel·lectuals més grans. Aconseguirà publicar alguns poemes a ''España'', però no el llibre sencer, que no s'editarà fins elal [[1925|25]], pagat per Aub mateix.
 
=== De la majoria d'edat als anys de la guerra ===