Diferència entre revisions de la pàgina «Georges Gratiant»

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
m (Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q3102807)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al ))
El 1948 fou l'advocat defensor dels ''setze de Basse Pointe'' setze obrers agrícoles acusats de la mort d'un propietari [[béké]] en un hotel de [[Basse-Pointe]]. La seva oratòria fou determinant per tal que en el judici celebrat a [[Bordeus]] el 1951 tots fossin absolts.
 
El 21 de setembre de 1957 fou un dels fundadors del [[Partit Comunista Martiniquès]] amb [[René Ménil]], [[Léopold Bissol]] i Victor Lamon, que reclama una assemblea autònoma per a la Martinica i un nou estatut. El 1959 fou escollit alcalde de [[le Lamentin]], càrrec que ocuparà fins elal 1989.
 
El 1961, després que la policia provoqués la mort de tres obrers agraris en una vaga a Le Lamentin, va pronunciar el "Discours sur les trois tombes" : ''Qui vulgui pa li daran plom en nom de la llei, em nom de la força, en nom de França, en nom de la força de la llei que vé de França.'' Això va provocar la còlera del ministre de guerra [[Pierre Messmer]] qui el va portar als tribunals, però finalment fou absolt. També es va posar de part de les reivindicacions populars durant el cas OJAM i durant les vagues de 1974.
 
Ocupà l'alcaldia de Le Lamentin fins elal 1989, quan deixà el testimoni al seu adjunt [[Pierre Samot]]. Després de morir el 1992 la Place d'Armes de Lamentin fou batejada com Place Georges Gratiant.
== Fonts ==
851.856

modificacions