Qarakhànida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tempos un altre tribu tur -> tempos una altra tribu tur
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
Línia 5:
Barthold pensa que eren un clan dels turcs toghuz oghuz que al primer quart del [[segle X]] van arrabassar de la regió de [[Balasagun]] (a l'oest de l'[[Issiq Kul]]) als turcs [[karluks]]. Al mateix tempos una altra tribu turca, els yaghma, també un clan dels toghuz oghuz, va ocupar [[Kashgar]]. Kadir Khan, esmentat com el khan que va lluitar contra el samànida Nuh ben Asad de Samarcanda no seria un qarakànida sinó un khan karluk
 
El primer dels khans del que es té noticia es Satuk Bughra Khan, khan de [[Balasagun]], mort vers el [[955]], i que va promoure la introducció del islam entre els seus, agafant el nom de Abd al-Karim. En els cent anys següents els oasis de la [[conca del Tarim]] occidental i les planes del [[Tchu]] i el [[Riu Talas|Talas]] estava sota el govern de diverses branques de la seva família, tots els quals van esdevenir musulmans (la conversió de les regions orientals es va produir a partir del 960, any en que Ibn al-Athir diu que 200.000 tendes de les tribus es van convertir). Bughra Khan Harun I (o Bughra Khan Hasan), khan de [[Kashgar]] i [[Khotan]] va envair els dominis [[samànides]] a [[Transoxiana]] i va entrar temporalment a Bukharà el maig del [[992]]. Arslan Ilig (o Ilil) Nasr ibn Ali, khan d'[[Uzkend]] a [[Regne de Fergana|Fergana]] (mort el [[1012]] o [[1013]]) va entrar vencedor a Bukharà el [[23 d'octubre]] del [[999]] i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistència fins elal [[1005]].
 
El gran khan governava directament la part oriental dels dominis amb la cort a [[Balasagun]] (Kara Ordu) a la vall del Chu del [[Semirechie]]. Un khan adjunt sota l'autoritat del primer governava la part occidental amb capital a [[Talas]] o a [[Kashgar]]. Per sota d'aquest hi havia una jerarquia complexa de khan subordinats i governadors regionals, tots membres de la família reial. Els seus nom de regne i els títols eren turcs (entre els títols el totèmic ''onghun'') i després de la conversió a l'islam (durant el segle X) portaren a més noms i patronímics musulmans. Els títols canviaven quan un khan ascendia en la jerarquia el que fa molt dificil saber la genealogia i la cronologia.
Línia 76:
* Rukn al-Din Mahmud II 1132-1141
 
El qarakhànida de Transoxiana Arslan Khan (Muhammad II ibn Sulayman, nebot i gendre de Sandjar) va fugir davant la invasió del seu parent, però Sandjar el va instal·lar de nou a Transoxiana fins elal [[1130]] en què enemistats els dos homes,<ref> per les intrigues del clergat sunnita que adquiria progressivament més influència a Bukharà i Samarcanda</ref> Sandjar va ocupar Samarcanda i Arslan fou enderrocat i substituït pel seu parent qarakhànida Hassan Tegin ([[1130]]-[[1132]]), i després per Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad ([[1132]]-[[1141]]), un altra nebot de Sandjar.
 
El [[1141]] la Transoxiana fou envaïda pels [[kara-khitai]] emigrats des de la Xina que onze anys abans havien sotmes el khanat oriental. Sanjar els va anar a fer front amb el suport de Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad però va patir una greu desfeta a l'estepa de Katwan prop de [[Samarcanda]] ([[9 de setembre]] del [[1141]]) i va haver de fugir al Khurasan.<ref> el paper del turc Atsiz, shah de [[Khwarazm]], que hauria cridat als kara khitai contra Sandjar, es discutit; Barthold refuta completament l'acusació </ref> Transoxiana va passar als kara-khitai, i Atsiz de [[Khwarazm]] es va revoltar contra els seljúcides.