Hector Guimard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és -> es |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{enllaç no actiu +{{enllaç no actiu|data=novembre de 2013) |
||
Línia 5:
== Els anys d'estudi ==
Estudià a l’''Ecole Nationale des Beaux-Arts'' a [[París]], però fou a partir dels seus estudis d'arquitectura, que Guimard se sensibilitzà (com [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]]) amb les teories d'[[Eugène Viollet-le-Duc|Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc]] que establí les bases, a partir de 1863, dels futurs principis estructurals de l'[[Art Nouveau]].
La conversió de Guimard a l'estil es produí de forma ocasional: en un viatge a [[Brussel·les]], on visità l'[[hôtel Tassel]] de [[Victor Horta]]. La realització més emblemàtica d'aquest temps, el Castel Béranger <ref>{{Citar web|url=http://rubens.anu.edu.au/raid3/new/france/paris/cityscape/rue_la_fontaine/14_castel_beranger_guimard/|títol=rubens.anu.edu.au}} {{
== Una glòria fulgurant ==
Línia 11:
A partir de 1888 va construir un seguit de vil·les i palauets per a una clientela del districte XVI de París. Però fou la decoració del Castel Béranger a la primavera de 1896, que torna a Guimard famós de la nit al dia i nombroses comandes li permeten llavors precisar encara més les seves investigacions estètiques, l'harmonia i la continuïtat estilístiques en particular (un ideal principal del [[Modernisme]]), que l'inciten a una concepció gairebé totalitària del decorat interior, culminant el 1909 amb l'hotel Guimard <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/122_av_mozart_hotel_guimard1.htm|títol=Hôtel Guimard d'Hector Guimard <!--Títol generat per bot-->}}</ref> (regal de casament a la seva rica esposa americana) on parts ovoides <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/mozart_122/interieur/salle_mang_122.htm|títol=Salle à manger<!--Títol generat per bot-->}}</ref> imposen únics mobles, part integral de l'edifici.
Si el pou de llum consubstancial a [[Victor Horta]] és una dada més aviat absent de la seva obra (excepte en l'exemple tardà de l'hotel Mezzara,<ref>{{Citar web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{
Les innovacions estructurals no falten tampoc, com a l'extraordinària sala de concert Humbert-de-Romans <ref>{{Citar web|url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm|títol=www.lecercleguimard.com}} {{
Esperit curiós i brillant, Guimard és també un precursor de l'estandarització industrial, en la mesura que desitja difondre el nou art a gran escala. Sobre aquesta idea obté un autèntic èxit (malgrat els escàndols) amb les seves famoses entrades del Metro parisenc,<ref>{{citar web|url=http://www.parisinconnu.com/guimard/l2p1.htm|títol=Entrades al metro de Guimard<!--Títol generat per bot-->}}</ref> construccions flexibles on triomfa el principi de l'ornament estructural de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]]. La idea es reprèn (però amb menys èxit) el 1907 amb un catàleg d'elements en fosa aplicables a l'arquitectura : ''Foses Artístiques, Estil Guimard''.<ref>{{citar web|url=http://www.insecula.com/oeuvre/photo_ME0000053981.html|títol=Panneau central de grand balcon<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
Línia 21:
Com fa amb el marc arquitectònic global, la concepció intrínseca dels seus objectes d'art procedeix del mateix ideal de continuïtat formal (que permet fusionar totes les funcions pràctiques en un únic cos, com al ''Fang dels Binelles'' <ref>{{citar web|url=http://www.musee-adriendubouche.fr/pages/page_id18416_u1l2.htm|títol=Vase des Binelles en grès - <nowiki>[</nowiki>Musée national Adrien Dubouché<nowiki>]</nowiki><!--Títol generat per bot-->}}</ref>, de 1903) i lineal, com al dibuix dels seus mobles,<ref>{{citar web|url=http://www.insecula.com/oeuvre/photo_ME0000053975.html|títol=Fauteuil<!--Títol generat per bot-->}}</ref> a la silueta graciosa i harmoniosa.
El seu vocabulari estilístic inimitable procedeix d'un organicisme vegetal especialment suggestiu, romanent al mateix temps voluntàriament sobre el vessant de l'abstracció. Modelatges i enrenous nerviosos inverteixen tant la pedra com la fusta; sobra el pla, Guimard crea veritables composicions abstractes que s'adapten amb la mateixa facilitat a la vidriera <ref>{{Citar web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153357.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{
== L'oblit ==
Però malgrat aquest foc artificial d'innovacions i demostracions en tots els àmbits, la premsa i el públic s'aparten ràpidament de Guimard: menys que l'obra, és l'home que irrita. I en digne representant de l’[[Art Nouveau]], ell mateix és víctima de les contradiccions inherents als ideals del moviment : les seves creacions més perfectes són financerament inaccessibles a la major part de la gent, i al revés les seves temptatives d'estandarització corresponen malament amb el seu vocabulari molt personal. És finalment completament oblidat quan mor a [[Nova York]] el 1942, on el temor de la guerra ho feia exiliar-se (la seva dona era jueva).
| |||