Victòria de Samotràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de 77.230.3.223 (disc.) a vers. 11393633 de Legobot (disc.) [er:5] |
||
Línia 21:
| peu imatge2 =
}}
La '''Victòria de Samotràcia''' (en [[grec]] Νίκη τῆς Σαμοθράκης, ''Niki tis Samothrákis'' o ''Níke tes Samothrákes'') és una [[escultura]] de [[marbre]] de l'[[antiga Grècia]] que representa la deessa ''[[Atena]] [[Nice (filla d'Estix)|Nike]]'' (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de [[Rodes]] del [[període hel·lenístic]]. Actualment l'original -del qual part d'un ala s'ha reconstruit a posteriori- es troba al [[Museu del Louvre]], tot i que n'hi ha còpies a [[Grècia]] i a [[Montpeller]], per exemple.
Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en [[marbre]] cap a l'any 190 aC. Procedeix del santuari dels Cabirs a [[Samotràcia]]. Alguns experts l'atribueixen amb certa probabilitat a [[Pitòcrit de Rodes]]. Va ser descoberta el [[1863]] a l'illa de Samotràcia (''Samothraki'', en [[grec]]) pel cònsol francès [[Charles Champoiseau]], un arqueòleg afeccionat.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Janer| nom = Antoni | article = Els museus de l'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 90| data = abril 2010 | pàgines = p. 50-57 |issn = 1695-2014}}</ref>
Encara que quan es va descobrir es va pensar que va ser manada esculpir per [[Demetri]] per commemorar el seu triomf naval a [[Salamina]] sobre la flota de [[Ptolemeu I Sòter|Ptolemeu Soter]] l'any 306 aC, perquè figurava a les monedes emeses del 294 aC al 288 aC, la datació de l'escultura cap a començaments del segle II abans de Crist fa més lògic pensar que en realitat es va llaurar per celebrar les victòries d'[[Antíoc III el gran]].
La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un vaixell, que actua de pedestal de la figura femenina, el cos presenta una lleu torsió. Va embolicada en un fi [[xitó]] i un mantell, vestidures que s'adhereixen al cos deixant traslluir la seva anatomia, tractament aquest que recorda a l'anomenada tècnica de «[[draps molls]]» atribuïda a les obres de [[Fídies]]. El mantell forma un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames, donant lloc a una composició molt característica en altres figures femenines de la mateixa època.
Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme, aquesta vegada joiós, tan característic de l'escola escultòrica de Rodes, una de les més ''barroques'' de l'hel·lenisme.
== Curiositats ==
| |||