Insurrecció de Jaca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 53:
Les esperances posades en aquest Govern, per a la tornada a la normalitat constitucional, s'enfonsaren entre els partidaris de la República i fins i tot en els grups monàrquics que van ser marginats per la Dictadura. Aquests pretenen una àmplia revisió de la legislació emanada de la mateixa així com la reposició en els seus càrrecs de diputats, regidors i catedràtics que hi foren cessats.
 
A fi de tranquil·litzar els ànims, Berenguer afirma que el nou govern vol la pacificació del país i la voltatornada a la normalitat constitucional, prometent, entre altres coses, la convocatòria d'eleccions generals. Com a primeres mesures concedeix una [[amnistia]] als condemnats pels delictes de rebel·lió, sedició comuna o militar i altres delictes de caràcter polític. Així mateix, assabentat dels projectes d'una revolta militar, crida al seu costat al [[Manuel Goded Llopis|general Goded]], un dels conspiradors més actius contra la [[dictadura de Primo de Rivera]], al que suposa implicat en aquests preparatius, i li fa convèncer als militars més exaltats de les seves bones intencions. En aquest sentit, es permet el retorn a l'escala activa als militars de l'arma d'[[Artilleria]] que en el seu moment van ser separats del servei per acords del Govern dictatorial. No obstant això, s'exclou expressament de la mateixa als generals [[Miguel Cabanellas|Cabanellas]], [[Gonzalo Queipo de Llano|Queipo de Llano]], López Ochoa, Riquelme i La Cerda.
 
Encara que el moviment queda ajornat, l'exclusió d'aquests militars de l'amnistia no va a contribuir a la calma. Berenguer no complí les seves promeses, radicalitzant l'actitud tant de civils com de militars republicans. El [[17 d'agost]] es reuniren a [[Sant Sebastià]] [[Niceto Alcalá-Zamora]] i [[Miguel Maura]] amb els representants de diversos grups polítics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i la Monarquia, reunió que serà coneguda com a [[Pacte de Sant Sebastià]], en la que s'acordaren una sèrie de mesures tendents a la instauració d'una república parlamentària.
 
== Els preparatius ==
D'aquesta reunió surt el compromís de formar un Comitè Revolucionari Nacional, que arribat el moment, d'acord amb una sèrie de militars adeptes, promouria un pronunciament per ala derrocamientol'enderrocament de la Monarquia i posterior formació del Govern republicà. En el mes de desembre de 1930 l'aixecament es considera imminent. Per fi, el Comitè Revolucionari, després de diversos retards, n'acorda la data del dilluns [[15 de desembre]]. La direcció de la revolta a [[Jaca]] correspon a [[Fermín Galán Rodríguez|Fermín Galán]], [[capità]] del regiment d'Infanteria Galícia nombrenúmero 19, encara que també compta amb la col·laboració dels capitans [[Ángel García Hernández]], al comandament de la companyia de metralladores del mateix regiment al que pertany Galán, [[Salvador Sediles Moreno]] i Miguel Gallo del Batalló de Caçadors de Muntanya La Palma nombrenúmero 8, Luis Salines, de l'arma d'Artilleria i en situació de disponible forçós, així com la de diversos oficials i un cert nombre de civils.
 
Durant la tardor Galán, juntament amb els oficials compromesos i els paisans que li han promès el seu suport, tracten d'organitzar tots els detalls de la revolta planejada. Per la indiscreció d'alguns compromesos, el general [[Emilio Mola]], en aquell temps Director General de Seguretat, que coneixia Galán dels anys de la [[Guerra d'Àfrica]], arriba a tenir coneixement que el capità del regiment Galícia trama alguna cosa, pel que, en atenció a la relativa amistat que els uneix, li envia una carta el 27 de novembre el text de la qual diu:
Línia 68:
 
== La Sublevació ==
Els continus ajornaments per a fixar la data de la revolta, fan que les relacions entre Galán i el Comitè Revolucionari comencin a deteriorar-se. A això s'uneix el fet que Galán ha arribat a saber, per la carta de Mola, que el Govern coneix alguna cosa sobre els seus plans. Galán s'impacienta, i temerós, a més, que les neus invernalsin

hivernals tanquin els ports impossibilitant el moviment de tropes, decideix revoltar la guarnició el divendres dia 12. Davant la impossibilitat de convèncer Galán perquè accepti una nova moratòria, el Comitè revolucionari disposa que en la matinada del dia 12 viatgin a Jaca, des de Madrid, [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]] i dos altres delegats del Comitè Revolucionari que, segons el seu posterior testimoniatge, ''arribats a una hora intempestiva, dormen sense haver parlat amb Galán''.
 
Els esdeveniments es precipiten i a l'alba, la guarnició de Jaca s'alça contra el Govern, pren la ciutat després d'haver capturat als comandaments militars desafectes, i proclama la República, publicant un bàndol que mana fixar en els carrers de Jaca i que diu: