Els '''Ramazànides''', en turc ''''Ramazanoğulları''', formen una dinastia [[turcman]] del [[beyliks Turcs d'Anatòlia|període dels beylicats]] a [[Anatòlia]] (1378-1608). Va estendréestendre el seu poder per l'antiga [[Cilícia]] en torn a [[Adana]] i [[Tars (Turquia)|Tars]]<ref>Janine i Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l’islam'', ISBN 978-2-130-54536-1, 2004, capítol Ramazanides o Ramazanoğulları, 1379-1510. De 1510 a 1608, el principat fou vassall dels otomans.</Ref>. Ramazan, l'epònim de la dinastia era d'origen [[oghuz]], però el primer a regnar efectivament a [[Cilícia]] amb Adana per a capital fou el seu fill İbrahim I. Aquest darrer va ajudar als [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànides]] i els [[Dhu l-Kadr|Dulkadírides]] a combatre als [[mamelucs]]. La posició dels Ramazànides oscil·larà entre el suport als mamelucs i el dels karamànides amb una tendència a ser més aviat del costat mameluc. Llavors, formen un estat tampó entre els [[imperi Otomà|otomans]] i els mamelucs. El 1516, el sultà otomà [[Selim I]] es va posar en campanya per combatre als mamelucs a [[Síria]]. Els Ramazànides s van haver de sotmetre a la sobirania feudal otomana, però continuaren sent governadors des de Adana fins a 1608. La regió fou llavors una província de l'imperi otomà amb un governador designat per Istanbul.<ref>{{en}} ''The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual'' per Clifford Edmund Bosworth, Edinburgh University Press, 2004, ISBN 9780748621378, capítol "The Ramaḍān oghullari", en línia a [http://books.google.cat/books?id=mKpz_2CkoWEC&pg=PA237]</ref>
