Senyal analògic: diferència entre les revisions

''' El senyal analògic és aquell que presenta una variació contínua en el temps, esés a dir, que a una variació suficientment significativa del temps, li correspondrà una variació igualment significativa del valor del senyal (el senyal és continu). Tot senyal variable en el temps, per complicat que sigui, es pot representar en el l'àmbit dels seus valors de [[freqüència]]. Es pot representar per una funció matemàtica contínua en la que esés variable la seva amplitud i període (representant una dada d'informació) en funció del temps. El procés matemàtic que permet aquesta descomposició s'anomena anàlisi de Fourier. A diferència dels senyals digitals, una petita variació del senyal té significat i no s'atribueix només al soroll. El terme ''senyal analògic'' sembla un argot propi de les telecomunicacions, però no és així, ja que també apareix en sistemes mecànics, hidràulics o altres sistemes que utilitzen aquests tipus de senyals.

Un altre exemple de senyal analògic, és el generat per un usuari en el micròfon del seu telèfon mòbil i que, després de successius processos, esés rebut a l'altaveu d'un altre usuari.

En la [[naturalesa]], el conjunt de senyals que percebem sonsón analògics, aixícom per exemple la [[llum]], el [[so]], l'[[energia]] etc., sonsón senyals que tenen una variació continuacontínua.

Com que els sistemes analògics es tornen complexes per és difícil detectar quan es produeix una degradació del senyal.

Habitualment, un senyal analògic presenta semblança respecte a la informació que transporta. Així doncs, el solc d'un [[disc fonogràfic|disc de vinil]], si l'observem en detall amb l'ajut d'una [[lupa]] o [[microscopi]], té la mateixa forma que les ones sonores del [[so]] que representa. Per això diem que el disc de vinil és un enregistrament analògic, perquè les ones de pressió en l'[[aire]] (so) han donat lloc a unes ondulacions geomètricament semblants en el solc.